Deportacions
Les presons que volem
nios-inmigrantes-detenidos-eeuu
Cementiris i presons, com més lluny millor. Aquests són els aires que recorren el nostre món, obstinat en construir noves presons d’alta seguretat, com França pretén per contenir els mafiosos de la droga, o el projecte de Trump de reprendre Guantánamo, que estava a punt del tancament de les instal·lacions. El model penitenciari global del 2025 està deixant una foto molt lletja, on el delinqüent ideal no és el pres, sinó el deportat: no n’hi ha prou amb ficar-lo entre quatre parets ben altes; si és possible, es contracta un avió i se l’envia ben lluny, sigui a una illa cubana o, com negocien ja a la mateixa Unió Europea, a Albània. El país balcànic, que ja va obrir l’estiu passat dos centres de detenció per a immigrants interceptats al mar per embarcacions italianes, està convertint les presons en un negoci.
Dinamarca preveu traslladar centenars de presos estrangers que ara compleixen pena en el seu sòl a Kosovo, per estalviar en els costos de manteniment: l’acord implica el pagament d’uns 200 milions d’euros que Albània només destinarà en part a l’atenció de les seves presons. Així, el model universal de la reinserció penitenciària com a objectiu del sistema trontolla per moments: el Regne Unit, que ja fa anys que tracta amb Albània sobre els seus presos, podria afegir-se ben aviat a una solució similar, ara que se’ls acaben les idees com el fallit projecte de vaixell-presó.
El model Albània de Meloni, que la UE observa amb atenció davant la falta de recursos per donar resposta al desafiament que afronta la globalització, rebla el clau de l’antic sistema de colònies penitenciàries que va popularitzar el Regne Unit ja al segle XVIII, que afrontava la saturació de les seves presons enviant flotes de presos a l’altra punta del món, a Austràlia. El continent nació oferia un doble avantatge als britànics: era tan lluny que, commutades les penes o acabades de complir, aquells exdelinqüents mai tornaven. És clar que llavors la música de la rehabilitació i els drets humans encara no ressonava amb la força que ha acompanyat des de llavors les democràcies europees, fins avui..
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
