Tu mateix
A tu, que ets pobre. A tu, que has perdut el fill en la guerra, la mare o una part de tu mateix. A tu, que has hagut de fugir de la misèria o de les múltiples formes de la violència. A tu, que ets humiliat per ser diferent, que ets la burla de l’escola, el sobrant en la societat... A tots vosaltres, sapigueu que sou importants. Més que importants. Sou definitius, insubstituïbles... ¡Imprescindibles! Sobre els vostres caps, Amèrica (bé, els Estats Units) tornarà a ser gran. Gran per als grans, és clar. Tornarem a infondre por, trepitjarem el tauler del món i jugarem al Monopoly.
Tremoleu, pobres miserables; ploreu, mostreu la vostra debilitat més absoluta, mostreu-vos com el que sou: escarabats sota les meves sabates de pell fetes a mà. Es tracta d’això, ¿sabeu? ¿Qui no sent plaer aixafant una bestiola indesitjable? I si un pensa que el cuquet és perillós, el plaer és orgàsmic.
A tu, que ets un gazià i construiré un balneari sobre la teva sang i la teva absència. A tu, que ets un hispà que he detingut mentre anaves a treballar i he enviat a Guantánamo. A tu, que ets una dona trans i t’anomeno home amb faldilla o delinqüent o violador (si ets un home trans no et dic res: has sabut situar-te al costat dels bons). A tu, a tots als que vocifero el meu menyspreu: sou la pega que amalgama l’adhesió al meu règim. Missouri vol crear la figura del caçarecompenses per ajudar-me en la campanya de deportacions massives. ¿No ho sentiu? Són els lladrucs dels gossos perseguint les seves preses. Aquesta aroma de Ku Klux Klan.
Notícies relacionadesEl que va fer gran l’Alemanya nazi no va ser aquest home baixet i una mica ridícul amb un bigotet i un serrell encara més risibles (tot i que no s’ha de subestimar el carisma dels paios grotescos, jo ho sé bé): la grandesa del Tercer Reich va raure en la massa que aplaudia fervorosa. Una immensa majoria que va consentir– o hi va participar– l’extermini dels seus veïns. Ells van ser el murmuri de la delació, el crit a la boca, la mà que va apuntar l’arma, el peu que va trepitjar. El Führer va tenir el seu Gabinet, és clar, i aquella colla de científics i empresaris que es van posar al seu servei. Jo també tinc la meva colla boja de milmilionaris tecnològics.
Hi ha una cosa sublim a l’inocular el mal en la societat. Veure com el vocabulari despectiu i deshumanitzador va alçant murs: el mena, el woke, la feminazi, l’inquiocupa… Excitar la por, assenyalar culpables (si són petits i es deixen, millor) i animar a trepitjar-los. ¡Com uneix un bon linxament col·lectiu! Els perepunyetes, al mur de contenció. Així es construeix el poder. Així es fulminen l’oposició i la protesta. Així es desorienta, trasbalsa i perverteix la consciència. ¿Què serà el pròxim? Vejam. Hi ha Ucraïna, amb les platges d’Odessa i les pistes d’esquí de Bukovel... També podria emular Moisès i acabar amb aquest estúpid mar del Nord sembrat de molins eòlics. I Mart, per descomptat. ¿Com hi podem traslladar tots els sobrants? Carnassa, necessito més carnassa... ¿Tu mateix?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
