Trump i Gaza

Per esbojarrada que sembli, cal prendre’s seriosament la proposta del president dels EUA, perquè si Egipte i Jordània s’hi neguen pot amenaçar-los amb aranzels o tallar-los l’ajuda

3
Es llegeix en minuts
Trump i Gaza

Trump i Gaza

Confesso que l’última proposta de Donald Trump de buidar Gaza de palestins i que els Estats Units es quedin amb el territori durant un temps indefinit per fer-hi "la Riviera del Pròxim Orient" o, com ha dit Marco Rubio, "to make Gaza beautiful again", m’ha deixat perplex per moltes raons.

La primera és que hi ha una cosa que es diu dret internacional i que Trump ignora o menysprea. Triïn vostès.

La segona és que els palestins no volen anar-se’n i Hamàs continua viu. Lluitaran. A aquests dos milions d’éssers humans només els queden identitat, runa i la terra on han enterrat els seus éssers estimats, que ara els volen arrabassar. A Gaza van trobar refugi molts palestins expulsats de les seves terres quan es va crear l’Estat d’Israel en el que anomenen nakba o tragèdia, i no volen repetir-la.

La tercera és que cap país àrab recolza el que els convertiria en col·laboradors amb Israel d’un delicte de neteja ètnica, un crim contra la humanitat, tot i que el Ministeri de Defensa israelià ja prepara plans per a una "sortida voluntària". ¿On? Dels països assenyalats per Trump, Egipte creix un milió d’habitants per any, i Jordània ja va rebre palestins i l’experiment va acabar amb la seva violenta expulsió cap al Líban el Setembre Negre de 1970. L’exigència israeliana que els acullin Espanya, Noruega i Irlanda no és seriosa.

La quarta és que enterra la idea dels dos Estats que defensa la comunitat internacional i fins ara també defensaven els EUA.

La cinquena és que obre una capsa de Pandora. EUA passa de defensar l’estabilitat del Pròxim Orient a defensar els seus interessos i els d’Israel, arrisca el fràgil equilibri regional i impedeix la normalització de relacions entre Israel i l’Aràbia Saudita, un dels grans objectius de Trump.

La sisena és que ningú sap com dur-la a terme. Trump ha proposat la idea sense debatre-la amb diplomàtics i militars, que estan desconcertats. Tampoc Netanyahu la coneixia quan va arribar a Washington. Potser només és una carta negociadora, o que intenti evitar que es parli d’altres iniciatives molt polèmiques, com el tancament de l’USAID. En tot cas, els EUA no volen posar tropes per expulsar palestins, ni diners per reconstruir el que les seves bombes van arrasar.

La setena és que confirma Trump com el president més proisraelià de la història, com va agrair un eufòric Netanyahu al Despatx Oval, ja que en el seu primer mandat va reconèixer l’annexió israeliana del Golan, va traslladar la seva ambaixada a Jerusalem i va inspirar els Acords d’Abraham. Això anuncia un Gran Israel i ajuda Netanyahu a mantenir els seus socis ultranacionalistes en el Govern, perquè acceptaran el que sigui a canvi de Gaza ... i també de Cisjordània, que confien que Trump els regali més aviat que tard. L’altre dia va comparar la taula del seu despatx amb el Pròxim Orient, i Israel amb un bolígraf, i no li va semblar bé que fos "tan petit".

La vuitena és que confirma que l’era geopolítica nascuda el 1945 s’ha acabat i que n’ha arribat una altra en la qual el peix gros es menja el petit sense miraments. Els grans manen, com sempre, i els petits aguanten, també com sempre. Per confirmar-ho, Trump ha imposat sancions al Tribunal Penal Internacional perquè –diu– les seves investigacions amenacen la seguretat dels EUA i d’Israel.

La novena és que converteix els Estats Units en una potència imperialista més pròpia del segle XIX que del XXI, com mostren les seves apetències sobre el Canadà ("que hauria de ser l’Estat 51 de la Unió"), el canal de Panamà ("error de Carter de tornar-lo") i Grenlàndia, que Trump vol comprar o ocupar per "raons de seguretat nacional".

Notícies relacionades

Però, per esbojarrada que sembli, cal prendre’s seriosament la proposta de Trump, perquè, si Egipte i Jordània s’hi neguen, Trump pot amenaçar-los amb aranzels (com ha fet a Colòmbia) o tallar-los l’ajuda, que per a Egipte arriba fins als 3.500 milions de dòlars anuals només en armament.

Aquesta iniciativa, finalment, farà créixer l’antisemitisme al món. Coincideixo amb el senador Coons quan diu que és un pla "entre ofensiu i dement i perillós i tonto". I es queda curt. Però ens esperen més sorpreses, perquè cal reconèixer que Trump és imaginatiu i la veritat és que, amb l’actual relació de forces, ningú veu una solució al problema palestí.