Privacitat
En l’última actuació de Nadal, a l’escola de la meva filla, em va cridar l’atenció la discreta conducta de dos pares, dues files més endavant, que mantenien una conversa entre ells mentre es cobrien la boca amb les mans. Vaig tornar a veure aquest gest fa una setmana, entre un home i una dona, en aquesta ocasió a la barra d’una cafeteria bastant plena de gent. ¿M’hauria agradat saber què es deien uns als altres, què els exigia tant secretisme? Psst. Vagament, crec. No he de fer massa esforços per no ficar el nas on no em demanen. Però és igual quines confidències intercanviaven entre si. Em va intrigar molt més el zel que posaven a aixecar un mur de seguretat entre les seves paraules i l’atenció aliena. La nova exposició al món, l’estil de vida escrutada, ha desenvolupat també nous temors, com el de pagar un preu per pensar o manifestar-se de certa manera.
Mai havíem hagut de fer tants esforços per delimitar la vida interior de l’exterior. El que ens travessa el cap puntualment, el que fantasiegem, especulem, xiuxiuegem, deliberem, l’apreciació, en fi, que ens mereixen desenes d’assumptes, rares vegades es manifesta ja natural, càndida, efusiva, impertèrritament. Primer et sotmets a exhaustiu control de danys, durant el qual et qüestiones si estàs segur del que manifestaràs, si se’t tornarà en contra, si pot fer-la grossa de tal manera que te’n penedeixis. Lluny han quedat els temps en els quals, en general, ningú estava pendent de tu, i el que deies es consumia, com un full de paper al cremar, en el moment mateix que es pronunciava. El so no s’extingeix amb la pronunciació. Se sotmet a un eco etern. Però ja no n’hi ha prou amb extremar la vigilància de les teves idees en el camí de l’esfera privada a la pública. Això incumbeix a la teva vida present. Ara el passat està també en revisió. En certa manera, està passant contínuament, com un inopinat gerundi. El que vas fer fa temps, i que potser no recordes, la brossa personal que havies deixat enrere, amb la qual carregaves íntimament, les pells que et vas mudar, les idees de les quals potser et vas allunyar, poden, de sobte, ingressar al present. Amb el consegüent pànic.
