Editorial

La ciència millora amb les dones

La inclusió de les dones no és només una qüestió d’igualtat d’accés, sinó que, a més, evita conclusions esbiaixades

2
Es llegeix en minuts
La ciència millora amb les dones

Fins no fa gaire temps (als anys 90 del segle XX), la medicina afirmava que les dones eren menys propenses a tenir infarts. Es va demostrar després que els patien igual que els homes, o més, només que amb diferent simptomatologia. La raó d’aquesta desraó no era cap altra que el fet que els assajos clínics es fessin únicament amb homes, com si l’anatomia d’ells representés la del conjunt de la societat independentment del gènere. Van ser precisament algunes doctores les que van donar la veu d’alarma. Aquest fet constitueix un exemple senzill per entendre com la perspectiva de gènere és necessària per a l’evolució de la ciència, per fer-la més completa i més justa, i de com les investigacions en què participen dones canvien l’enfocament i descobreixen un món inèdit en el conjunt del coneixement. Avui, que se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, és una bona ocasió per reflexionar sobre la marginació de què encara són víctimes les dones en aquesta àrea de coneixement i sobre la necessitat de combatre les barreres i els prejudicis que encara afronten a l’hora d’emprendre carreres científiques o tecnològiques. N’hi ha prou amb fer un tomb per un campus universitari per observar com encara en aquest tipus d’estudis hi són majoria els nois.

No és que elles no tinguin capacitats demostrades per a l’estudi de les matemàtiques, les tecnologies, la medicina o la biologia, és que els falten referents pròxims, tant en el seu cercle social com en els mitjans de comunicació, en les sèries o en el cine, on les científiques tenen molta menor presència, mentre que els estereotips de gènere continuen aferrats al subconscient de la nostra societat. El videojoc que avui llança el CREAF il·lustra, per exemple, com el mateix recorregut acadèmic es va omplint d’obstacles i dificultats en funció de les discriminacions o els privilegis de la persona que el recorre. I la discriminació de gènere continua sent la més evident.

No obstant, la incorporació gradual de les dones a les carreres científiques està revolucionant la investigació al dotar-la d’una perspectiva diferent. Ara, gràcies a la visió femenina en una àmplia panòplia d’estudis es comença a entendre millor des de l’Alzheimer fins a la prehistòria, passant, òbviament, pel desenvolupament de la Intel·ligència Artificial. Perquè la inclusió de les dones a la investigació no és només una qüestió que incumbeix a la igualtat de gènere, a l’accés igual de dones i homes a tots els camps del coneixement, és que, a més, està permetent evitar biaixos equivocats en algunes conclusions científiques –els estudis sobre les societats primitives en són un exemple– i crear un coneixement més complet i mes just del passat, del present i del futur.

La comunitat científica té cada vegada més assumit que una ciència rigorosa i efectiva ha de ser inclusiva, perquè l’experiència ho està demostrant cada dia. Però falta encara un bon tros per recórrer perquè les dones treballin en aquestes matèries en peu d’igualtat amb els homes. Entre tots, sens dubte les administracions, però també la societat civil, hem de continuar estimulant la incorporació de les nenes a les carreres tècniques i científiques i la seva integració al món acadèmic i a la investigació.