Bancs i canvi climàtic
Ecologia per a imbècils
Mentre fa uns dies vostè i jo baixàvem com a bons i esforçats ciutadans a llençar el nostre bric de llet al contenidor groc, el banc d’inversió més important del món, BlackRock, anunciava que sortia, així tal qual, de l’acord Net Zero, una cosa així com una espècie d’aliança bancària per protegir les zero emissions, una iniciativa de l’ONU per combatre el canvi climàtic de quan el món encara no havia implosionat. Després de l’anunci de BlackRock, van presentar igualment la seva dimissió ecològica Bank of America, Goldman Sachs o JPMorgan, i alguns dels seus portaveus han admès que abandonen l’agenda 2030 per les "pressions" de la nova Administració nord-americana. El que és al·lucinant no és que els bancs més poderosos del món admetin que els importa un rave el canvi climàtic (ja suposàvem que en qualsevol cas la seva militància anterior era simplement una qüestió de postureig), sinó que es retirin d’una agenda que teòricament era global, acordada i presumptament vinculant sense cap càstig ni cap conseqüència per als seus interessos.
Ah, ¿o sigui que el compromís amb la sostenibilitat era simplement voluntari? ¿L’apocalipsi climàtica era només circumstancial i depenia d’un vulgar canvi de govern en un país del món? Si BlackRock i companyia abandonen de la nit al dia el seu postureig ambientalista, ¿de què serveixen llavors totes aquestes cimeres sobre el canvi climàtic en les quals es perden inútilment tones de recursos i de temps per posar d’acord desenes de països a complir uns compromisos que després ningú controla? Ja fa temps que sospitem que l’agenda 2030 es posposarà indefinidament, que els cotxes de gasolina no seran substituïts pels elèctrics fins que no quedi ni una gota de petroli i que cap govern té prou força per regular o limitar les contaminacions de les grans empreses.
El gran capital ha aconseguit imposar la idea macabra que les grans catàstrofes com la dana o els incendis de Califòrnia són mers accidents meteorològics inevitables, que no tenen res a veure amb el canvi climàtic, que al cap i a la fi és un altre invent woke. Ens agradi o no, el capitalisme sempre guanya la ideologia, i el show must go on de l’economia és tan poderós que s’imposa fins i tot a les veritats científiques. Mirin Trump i els trumpistes: si una veritat molesta, passa a ser mentida, i llestos. Corren mals temps per a la lírica en general i per a l’ecològica en particular: aquest diumenge, sense anar més lluny, els suïssos (¡els suïssos!) van votar en referèndum massivament en contra d’una proposta que buscava limitar el consum d’energia en funció del seu impacte mediambiental. En aquest campi qui pugui, això sí, esperem que a partir d’ara ja cap govern tingui el desvergonyiment de lamentar-se de cap tsunami, inundació, incendi o qualsevol altra tragèdia natural. Haver-s’ho pensat abans, estimats. Abans d’apagar el llum, els esforçats ciutadans agraïm que retirin sisplau tots aquests contenidors de colors de les cantonades i tornem al sistema de sempre de posar tota la merda en un sol recipient, així ens estalviarem esforços inútils. I així descansarem per fi els imbècils que hem dedicat mitja vida a separar, guardar i transportar incomptables envasos. Els ciutadans estem cansats de blanquejar la inacció dels de dalt.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
