La resposta d’Europa
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va assegurar ahir que Europa es prepara per respondre amb mesures "fermes i proporcionades" a l’ordre de Donald Trump d’imposar aranzels d’un 25% a les importacions d’acer i alumini de tot el món, també de la Unió Europea. Fins aquest últim anunci del president dels Estats Units, la UE es mantenia a l’expectativa perquè Trump encara no li havia declarat la guerra comercial com sí que havia fet amb la Xina, el Canadà i Mèxic, però havia proclamat als quatre vents, amb el seu simplista llenguatge, que Europa "és dolenta, molt dolenta amb nosaltres, així que han de pagar aranzels". És a dir, que se sabia que l’amenaça planava també sobre els interessos econòmics i comercials europeus i feia setmanes que la maquinària comunitària preparava el tipus de resposta per donar davant la possibilitat, ja confirmada, de la imposició d’aranzels. Es buscava contundència i contenció alhora, perquè a diferència del que pensa el president nord-americà, a la UE és unànime el convenciment que una guerra comercial perjudica tothom i pot tenir conseqüències contraproduents en la macro i en la microeconomia. La primera podria ser, de fet, un augment dels preus al consum per a la ciutadania mundial, també, per descomptat, la nord-americana.
Von der Leyen va explicar el mes passat en el Fòrum de Davos que les empreses europees als Estats Units "ocupen 3,5 milions de nord-americans" i que un altre milió de llocs de treball en aquell país "depenen directament del comerç amb Europa". No serà, per tant, Europa l’única ni potser la principal perjudicada, i pot ser que la forassenyada política econòmica de Trump tingui efectes més perjudicials allà, molt diferents dels que ell diu buscar. Recordar una vegada i una altra que la guerra comercial no beneficia ningú és una necessitat tot i que no serveixi perquè Trump rectifiqui, però les autoritats comunitàries no paren de recalcar-ho, fins ara sense èxit. Aquest primer cop aranzelari a Europa afecta en particular Alemanya, el principal exportador dels productes gravats i la primera economia de la UE malgrat que ara passa per hores baixes.
Tot i que les autoritats comunitàries han intentat evitar l’enfrontament comercial amb Trump i encara miren de convèncer-lo que la balança comercial no està tan desequilibrada com sosté el president republicà, el cert és que a la UE no li quedarà més opció que respondre amb mesures similars. La intenció és que aquesta resposta sigui consensuada i unitària i així ho ha sol·licitat, per exemple, el canceller alemany, Olaf Scholz. Però no és descartable que Trump miri de jugar allà a la divisió, aprofitant-se de la seva bona relació amb els governs de la ultradreta europea, sempre que aquests països no es veiessin afectats per la política aranzelària americana que, de moment, no fa distincions. Seria bo, de fet, que més enllà de les respostes conjuntes a l’escalada aranzelària de Trump, la UE sabés treure partit d’aquesta situació crítica per reforçar la seva unitat i avançar cap a una cohesió financera més gran que l’enforteixi com el tercer eix econòmic mundial, juntament amb els Estats Units i la Xina. Fer de la necessitat virtut seria la clau.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
