Temps d’egopolítica

El 20 de gener va signar una ordre executiva per "posar fi a la discriminació il·legal i restaurar la meritocràcia". Un cop de ploma que suposa retrocedir (revoca alguna ordre del 1994) i una tornada a la meritocràcia. La retòrica de les oportunitats basades en l’esforç individual com a única explicació per a l’èxit al qual arribis en la vida és negar les desigualtats estructurals. El privilegi segurament fa oblidar que a més se solapen entre si: la vida no et somriu igual si neixes home en una família acomodada de Nova York d’origen germànic, que si neixes filla de mare soltera negra amb dificultats d’audició.

Doncs bé, aquesta ordre tenia per objectiu fulminar tots els programes de diversitat en l’ocupació pública. Dies després va cessar Jocelyn Samuels com a responsable de la Comissió d’Equitat en les oportunitats d’ocupació. Va ser nomenada pel mateix Trump en el seu primer mandat, però ara l’acomiada per haver sigut massa fidel a Biden. L’efecte cau en cascada: aquesta comissió independent s’encarrega d’assessorar totes les agències federals en matèria d’inclusió i equitat laboral. L’ordre recomanava que les empreses que vulguin continuar com a proveïdores de l’Administració prenguin el mateix camí.

En el món corporatiu, després del moviment #MeToo, van prendre molta rellevància les dades sobre diferències de gènere, i destacava la bretxa salarial entre homes i dones. El 2020, va ser la mort de George Floyd i les proclames del #BlackLivesMatter el que va accelerar el discurs antiracial. L’adopció va ser àmplia: el 2022 totes les empreses incloses en la llista Fortune s’havien compromès públicament amb les polítiques de DEI. Totes vol dir 100 grans corporacions, com Amazon, Alphabet (matriu de Google), Target, Walmart, Apple i AT&T. En els últims tres anys s’han publicat diversos informes que correlacionaven les ràtios de diversitat de les empreses amb millors resultats econòmics, una cultura organitzativa més innovadora, flexible i adaptable als contextos incerts, més estabilitat en la plantilla, així com més satisfacció de la clientela. El mateix Amazon Web Service va encarregar un estudi per avaluar l’impacte d’aquestes polítiques i va concloure que apostar per la inclusió és un avantatge competitiu en tots els nivells.

Notícies relacionades

Un consol innocent

El preu de la pau: liti, urani, grafit

No obstant, les coses es van començar a torçar quan el juny del 2023 el Tribunal Suprem dels Estats Units va posar fi a dècades d’acció afirmativa (discriminació positiva) per afavorir la diversitat racial en l’accés a la universitat. Uns dies més tard, el mateix tribunal va truncar la promesa electoral de Biden de condonar el deute a més de 26 milions d’estudiants. Des d’aleshores s’observa un degoteig de desinterès per la inclusió. Un parell de mesos abans de la presa de possessió de Trump, Walmart i d’altres ja havien fet un pas enrere, i Amazon, malgrat l’informe esmentat, va decidir fer-ho en els últims dies de Biden. El gener del 2025, Meta i Google van anunciar el seu gir de timó, en aquest cas, sí a col·lació de l’ordre. Podria semblar que Trump fos l’empenta perfecta per executar el que ja s’havia anat forjant.

I això és el més preocupant, no només un segon mandat de Trump, ara acompanyat d’un elenc de plutòcrates, sinó tots els activistes conservadors que estan pressionant, influint i finançant canvis notoris en el teixit social i empresarial a través de fundacions opaques i ràncies. Amb la retòrica de l’egopolítica ens quedem només amb el personalisme, però la pitjor notícia és que no és només el president, sinó que hi ha tot un coixí de conservadorisme influent sobre el qual reposen els escarafalls. ¿Serà trencaglaç i cortina de fum alhora.