Res és el que sembla
Els reptes del futbol femení
![Els reptes del futbol femení Els reptes del futbol femení](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/73a5959d-b5a6-4c35-b237-4adf6182afc1_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Els matxirulos han sortit de les seves cavernes per utilitzar el cas de Mapi León i la seva presumpta agressió sexual a Daniela Caracas en un derbi Espanyol-Barça a favor de les seves tesis passades que no contemplen el futbol femení com un progrés en la igualtat de gènere, sinó com una pràctica woke en la seva versió LGTBI. Davant ells, els primaris morals, més nombrosos que els woke, han vist amb impotència com la condició humana s’imposava per sobre dels gèneres, i com l’ús de males arts en els camps o el fanatisme dels aficionats apareixia amb la mateixa intensitat a la Lliga F que a la Lliga. En aquesta història hi ha molta hipocresia i una cosa que no s’entén: la falta de contundència dels clubs, tant a favor com en contra de les jugadores. El resum és que el futbol femení és humà i els paladins de la igualtat de gènere poden ser igual de dogmàtics que els que es resisteixen a impulsar-la.
Rere aquest debat trumpista fins a la medul·la, el que acaba resultant rellevant és que tots els avanços que s’han fet en els últims anys en la lluita contra la violència i les agressions en el futbol masculí no s’han adaptat al femení i que els mecanismes de control són antiquats, potser per excés de confiança en què no es reproduirien les mateixes conductes, potser per la mateixa negligència que es va demostrar en les estructures federatives en el cas Rubiales. Una vegada més es constata que el futbol, a Espanya i al món, té un greu problema de governança perquè les institucions es regeixen per criteris gairebé medievals, tot i que es moguin en terrenys tan contemporanis com la igualtat de gènere. Una entitat que maneja els milions que maneja i que té l’impacte social que té no pot estar en mans de senyoros que, aparentment, s’hi dediquen per amor a l’art i que no reten comptes més que davant els seus iguals als que reprodueixen com feia la noblesa en els seus pitjors anys. Fins que no sortim d’aquest cercle viciós, el futbol no abandonarà l’escàndol.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.