Editorial
Trump i Ucraïna: expectatives i dubtes
El més raonable és esperar després de cada ocurrència. Però no és un bon inici començar amb cessions a Putin
![Trump i Ucraïna: expectatives i dubtes Trump i Ucraïna: expectatives i dubtes](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/bd15186d-e985-4c84-a7d7-94ec97d8d52f_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
És comprensible que la iniciativa de Donald Trump per acabar amb la guerra d’Ucraïna hagi generat enorme interès, rebutjos i pors, tant en l’àmbit diplomàtic com entre l’opinió pública. La contundència amb què el president nord-americà ha promès acabar amb una devastadora guerra de tres anys genera expectatives lògiques. En ucraïnesos i russos, però també en bona part de l’opinió pública europea, que ha vist com l’ajuda econòmica i militar al govern de Volodímir Zelenski no li permetia guanyar la guerra. Més de 10.000 civils ucraïnesos han mort des que va començar la invasió, prop de set milions de ciutadans han fugit a l’estranger i les xifres de soldats morts supera els 75.000 per a Ucraïna i els 200.000 per a Rússia. No obstant, on hi hauria d’haver optimisme, els primers anuncis de Trump enfosqueixen el panorama davant el perill que comporta un negociació amb l’agressor si es fa en detriment de l’agredit i sense involucrar els europeus.
Com en gairebé totes les iniciatives que Trump porta a terme, resulta difícil separar les paraules dels fets. Entre altres raons, pel ritme vertiginós amb què el president nord-americà acumula propostes, conats i amenaces en el pla internacional. El més raonable, davant d’aquesta voràgine, és no reaccionar en calent davant cada proposta o ocurrència, sinó veure-les venir fins a comprendre quines són les seves veritables intencions. El que ha passat amb els aranzels contra Mèxic i el Canadà, ajornats poques hores després, o amb l’anunci d’un insòlit pla per a Gaza, aconsella actuar amb prudència. Aquesta prudència ha presidit, de moment, la resposta del president ucraïnès, de la Unió Europea i del secretari general de l’OTAN malgrat que Trump s’hagi mostrat disposat a cedir tot o una part del terreny ucraïnès conquerit militarment per Moscou. Tot això després d’una llarga conversa amb Vladímir Putin de la qual no han transcendit els detalls, però que va precedir els contactes amb Zelenski. La sorpresa davant aquesta insòlita manera de començar la negociació, anticipant concessions, ha provocat estupor en nombroses cancelleries occidentals. Fins al punt que el secretari d’Estat nord-americà es va veure obligat a rebutjar que la proposta de Trump suposi una «traïció», durant la seva visita a Europa, sense que ningú, ni a Kíiv ni a Brussel·les, s’hagués atrevit a utilitzar aquest terme en públic.
Acabar amb la guerra d’Ucraïna és un objectiu encomiable i tothom sap que a la pau no es pot arribar sense involucrar-hi els EUA. No obstant, per als ucraïnesos que han sacrificat milers de vides en defensa de la seva sobirania, i per a la UE, que ha fet del seu suport a Kíiv un factor d’identitat, un acord bilateral entre Trump i Putin no pot ser acatat incondicionalment. Aspirar a la pau ara és un plantejament que pot comptar amb el suport de l’opinió pública. Però una pau sense garanties de seguretat reals per a Ucraïna, amb els EUA declarant que no s’hi implicarà i amb compensacions a càrrec de l’agredit que hipotequin la seva reconstrucció (les terres rares que reclama Trump com a pagament) té massa elements per témer que ni sigui duradora, ni tampoc un precedent dissuasori per a altres conflictes que s’aguaiten.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.