Magnat i delinqüent
Trump i el Nobel de la pau
El president beneeix l’ús de la força contra un Estat sobirà
En la presa de possessió ja va insistir a ser identificat com "l’unificador i el pacificador" i des del 2015 repeteix tot sovint que és el primer president en dècades que no ha fet entrar el seu país en una nova guerra. En aquesta clau suposadament antibel·licista cal entendre-hi bona part del seu discurs en política exterior, en què cultiva una imatge d’aparent pacifisme que pretén fer oblidar tant el seu càlcul mercantil –forçant els seus aliats europeus a dedicar el 5% a la defensa, confiant que així els vendrà més armament– com la seva aposta militarista quan la considera convenient –recolzant, per exemple, sense cap fissura Netanyahu en la massacre que està cometen a Gaza o no descartant l’ús de la força per arribar a aconseguir el control de Groenlàndia. Amb l’aspiració gens forassenyada de fer-se mereixedor el Nobel de la pau –una llista en què no hi ha Gandhi però en canvi sí Beguin, Arafat o Kissinger–, Trump s’escarrassa ara mateix en dues direccions: Ucraïna i retallar la despesa militar.
Amb el seu pla per posar fi a la guerra a Ucraïna el magnat-delinqüent-president diu que busca una pau justa. Per aconseguir-la, segons el que ha anunciat fins ara, acaba d’iniciar un procés d’entesa directa amb Vladímir Putin sense imposar-li la renúncia a cap de les seves pretensions territorials, mentre que a Volodímir Zelenski li fa saber que ha d’acceptar de partida la pèrdua d’almenys el 20% del seu territori i la renúncia a entrar en l’OTAN. En altres paraules, beneeix l’ús de la força militar contra un Estat sobirà, mentre abusa de l’altre, aprofitant que sense l’ajuda nord-americana Zelenski sap que està condemnat a la derrota i, de passada, procura assegurar-se el control de la riquesa ucraïnesa en l’explotació de les seves terres rares. Tant és si com a resultat d’això clava una nova puntada de peu a la legalitat internacional i torna a depreciar els seus aliats europeus.
D’altra banda, Trump ja ha fet arribar una invitació a Rússia i la Xina per acordar una retallada a la meitat de la despesa en defensa de les tres potències, amb especial èmfasi en la reducció dels seus respectius arsenals nuclears. En principi, podria semblar una bona notícia perquè alliberaria de seguida un ingent volum de recursos que es podrien dedicar a millorar el nivell de benestar i de seguretat de molts milions de persones. Però, com de costum, el problema està en els detalls. En el primer pas per la Casa Blanca ja va intentar implicar la Xina en un procés de desarmament nuclear, sense cap èxit. És elemental entendre que una retallada d’aquestes proporcions pretén mantenir el considerable avantatge estratègic de què gaudeix Washington ara mateix en matèria de defensa, ja que, mentre els EUA dediquen anualment uns 900.000 milions de dòlars a aquest capítol, la Xina no sobrepassa els 300.000 i Rússia es mou entorn dels 140.000. En el terreny nuclear, la congelació dels arsenals actuals o la reducció a la meitat implicaria que Rússia continuaria sent la primera potència mundial (uns 5.500 caps), seguida dels EUA amb gairebé el mateix nombre (5.000), mentre que la Xina no en té més de 500. En resum, Trump pot donar per fet que la Xina, el principal rival de Washington per l’hegemonia, rebutjarà tota proposta en aquest sentit, almenys fins que s’assegui al seu mateix nivell en capacitats militars. ¿Els membres del Comitè del Nobel consideraran que és així com es construeix la pau.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
