Ciutat cultural
La Barcelona negra islandesa
La novel·la negra més freda, la que fa aflorar les esquerdes de la societat, s’ha tornat estranyament pròxima a la nostra cultura mediterrània
Montaje fotográfico a partir de los carteles de las primeras ediciones de BCNegra /
La setmana de la BCNegra: mil i una cites per als aficionats al gènere. La ciutat amb prou feines ha vist el sol, ha passat fred i ha viscut un gran ruixat. No ha sigut Islàndia, però s’hi ha acostat una mica, per ser una ciutat amb una latitud tan allunyada de la del país nòrdic. Potser van ser alguns dels seus convidats els que ens han portat el seu clima a les maletes: grans exponents de la literatura negra del nord com Yrsa Sigurdadóttir, per fi traduïda de nou amb El crit, o Ann Cleeves, que tot i que és britànica té estrets llaços amb Islàndia, fins al punt que va coorganitzar ara fa just 10 anys un dels primers festivals negres de l’emblemàtic Iceland Noir a Shetland, la meravellosa i evocadora illa de l’Atlàntic Nord on situa la seva saga més coneguda i que ha fet el salt a la pantalla en una sèrie que pot veure’s a Filmin.
Però el gran nom de la Islàndia criminal continua sent Arnaldur Indridason, participant d’excepció a Barcelona. Indridason va fonamentar el gènere a la seva illa-país i s’ha convertit en el paladí de la novel·la negra islandesa amb un eix, que beu contínuament del passat, la memòria històrica que no hem d’oblidar, la de les desaparicions amb les quals convivim i a les quals sobrevivim una mica més ferits.
El gènere ha obert camins més o menys sagnants o humorístics, amb acció trepidant o intel·ligència artificial i ciència futurista. Aquests brillants 20 anys del festival ens han donat tota mena de perspectives i esclats del que dona de si el noir, amb legió de seguidors. Però la novel·la més freda, més del nord, la que fa aflorar les esquerdes de la societat, s’ha tornat estranyament pròxima, una geografia més que ha trobat el seu encaix en la nostra cultura mediterrània. Els islandesos escriuen i molt, i despleguen el misteri allà on la taxa de criminalitat és tan baixa, fascinats per l’improbable, allà on la imaginació traça una còmoda línia amb la realitat que mai es creuarà. D’igual manera, les nits i dies eterns d’un diminut país i els seus paisatges buits i volcànics només poden trobar la millor acollida en una Barcelona que enyora la petita escala i lluita per guanyar espais oberts, i que sap que la naturalesa extrema és improbable... encara.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
