La batalla per la intel·ligència artificial

Fins ara, els Estats Units han gaudit d’una posició avantatjada gràcies a l’impuls de la iniciativa privada a través d’empreses com Google, Microsoft, Palantir i sobretot d’OpenAI, desenvolupadora de ChatGPT. Fa unes setmanes va fer la seva irrupció la iniciativa xinesa DeepSeek, que demostra que el desenvolupament de la IA s’ha convertit en una prioritat per al Govern de Pequín, les inversions recents del qual superen els 150.000 milions de dòlars. La Unió Europea ha sigut l’última a sumar-se a la competició i aquesta mateixa setmana ha anunciat una inversió de 200.000 milions d’euros.

El 2023, les empreses nord-americanes van invertir 67.000 milions, a molta distància de qualsevol altre país, i encapçalen el nombre de models de desenvolupament de llenguatge a gran escala destinats a la IA, tot i que han anat perdent posicions en relació amb el volum de patents d’IA concedides i al nombre de robots industrials instal·lats al ser clarament superats per la Xina. L’arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units ha suposat un reconeixement públic a la indústria de la IA americana gràcies a la iniciativa Stargate, que en col·laboració amb gegants tecnològics com SoftBank, OpenAI, Oracle i MG, pretén invertir 500.000 milions de dòlars per crear una xarxa de centres de dades massives als Estats Units per impulsar el desenvolupament de models d’IA avançats.

La Xina, amb la recent presentació de DeepSeek, ha qüestionat el model americà. El 2023 va invertir tan sols 7.800 milions i ha demostrat que es poden desenvolupar models molt semblants a un cost inferior. A més, actualment ja compta amb un ús estès de la IA a les seves ciutats intel·ligents i en els seus sistemes de vigilància, produeix més publicacions científiques sobre la matèria que qualsevol altre país i les seves universitats són referents en xarxes neuronals i computació quàntica. No obstant, té dificultats en el desenvolupament de semiconductors perquè els controls a l’exportació la perjudiquen, cosa que pot servir per potenciar la seva pròpia indústria.

La Unió Europea, per la seva banda, és la més endarrerida tant pel que fa al volum d’inversió com també al nombre d’empreses, fins al punt que el mateix Emmanuel Macron reconeixia que ni tan sols estava en la cursa. Però, d’acord amb l’informe Draghi, ha decidit no renunciar-hi i la Comissió Europea hi destinarà 50.000 milions d’euros i la iniciativa privada 150.000. Europa es distingeix, a més, per ser la més conscient dels potencials riscos que comporta la IA i encapçala una regulació ètica i responsable, en contrast amb la posició dels Estats Units, partidaris d’una regulació mínima. Una posició que hauria de ser compatible amb evitar l’excés de regulació i la fragmentació nacional amb l’objectiu d’afavorir l’autonomia estratègica.