Les mirades infantils davant Trump

Notícies relacionades

Llàgrimes de cocodril

Casa Orsola, embrió del parc social

Una nit, Trump va anunciar el presumpte final de la guerra a Ucraïna i, entre altres inexactituds, va dir que havien mort milions de persones on, desgraciadament, n’han mort desenes de milers. Només això seria prou per no continuar prestant-li atenció si no fos perquè és el president dels Estats Units. Trump va parlar també en nom de qui se suposa que era el seu interlocutor en el suposat acord, Vladímir Putin, a qui donem per conforme malgrat que no ha obert la boca. Però de la fanfarroneria de Trump ja extraiem tota mena de conclusions geopolítiques, en què sempre guanya i tots els altres perdem, especialment Europa.

No és fàcil encaixar Trump en la nostra manera de veure la vida. Massa vegades partim d’una suposició errònia perquè pensem que està simplement boig. I la realitat és que dona respostes equivocades a preguntes que comparteixen milions de persones, al seu país i a la resta del món. El que passa és que per desemmascarar Trump cal sortir fora de la zona de confort de la tradicional superioritat moral de l’esquerra europea. Les males respostes als reptes reals (com va explicar Tony Judt a El món no se’n surt) són la pista d’aterratge per a les respostes falsàries de Trump, que cal rebatre abans de combatre amb una moralitat primària.