Les altres 160 ‘cases Orsola’

L’alcalde Jaume Collboni fa bé de voler vendre els seus plans a Europa –que passen per posar límit al lloguer de temporada– i a buscar fons allà. Aquesta estratègia, a més, li permet visibilitzar que el seu mandat està centrat en la vivenda, malgrat que no té la majoria necessària per aprovar uns nous pressupostos o per adoptar legislacions de pes.

Collboni, que vol enviar missatges simbòlics contra l’especulació –com la desencertada compra de la casa Orsola–, s’equivoca, en canvi, al polititzar la vivenda i restringir les seves aliances als partits de l’esquerra europea. Més encara quan ell sempre ha defensat la seva vocació d’aconseguir acords amplis.

Notícies relacionades

L’estupidesa artificial

Quin atracament

Aplicar solucions reals per tal de garantir una Barcelona més justa i habitable és un objectiu molt lloable, però només serà possible amb el consens de totes les forces polítiques –inexistent per ara– i amb la col·laboració publicoprivada. Altrament, serà inviable desenvolupar les polítiques d’oferta que permetin atendre una insatisfeta demanda de llars a preus d’acord amb els salaris actuals i els nous hàbits socials. Actuar únicament sobre l’oferta a través de la regulació podrà abaixar els preus, però no n’hi haurà prou per tenir un parc de vivendes suficient i a temps. Sobretot, quan la burocràcia eternitza la materialització d’uns plans polítics que mai donen els fruits esperats, com bé diu Albert Sáez.

Agilitzar la trobada entre l’oferta i la demanda és urgent, obliga tothom i requereix més que missatges simbòlics per part d’un Ajuntament que, ni tot i que volgués, podria comprar les altres 160 cases Orsola de la ciutat.