Conflicte a l’est d’Europa
Protecció i extorsió
La competència entre protectors no sol tenir un final feliç, més aviat deriva en batalles sagnants pel control del mercat
El presidente de EEUU, Donald Trump, y el de Rusia, Vladímir Putin, durante una reunión en 2018. /
Ha sobreviscut. Tot i que ja no és la mateixa. Les fotografies emmarcades exposen rostres esborrats durant aquests tres últims anys. Res és el que era, encara menys els somnis. Almenys, encara té una casa, sap que no tots poden dir el mateix. Van tenir la mala sort de trobar-se al mig de la diana. Just en el punt de mira del cap d’una banda de gàngsters. Van decidir plantar batalla. Lògic. A ningú li agrada ser trepitjat per esbirros armats. Però ara exhausta, vestida de dol, treta a la finestra, observa les flames. Un edifici acaba de ser atacat per un míssil balístic rus. Diuen que el cap d’una altra banda de gàngsters pretén concloure el conflicte. Es pregunta què serà el que passarà ara. Potser faran caure la porta de casa seva amb una puntada de peu i la saquejaran sencera. A ella ja no li quedaran forces per detenir-los. Desvalisaran joies, electrodomèstics, capricis i ampolles de vodka. Abans que arribin, traurà les fotografies dels seus marcs, això sí. Que arrambin amb la quincalla, si volen. Per a ella, la memòria.
Trump i Putin es reuniran, així ho han anunciat. Encara no se sap qui els acompanyarà a la cita. Un dia, el president americà va dir que Ucraïna no estava convidada. Al següent, que sí. Ja saben, «Sempre dic la veritat, fins i tot quan menteixo», afirma Tony Montana, el mafiós hortera d’Scarface. Per ara, la Unió Europea no se l’espera al conclave. ¿Per a què convidarem a aquests covards ploramiques, garrepes i pesats?, diuen els dos capos. Quan no estan amb la matraca dels drets humans, ataquen els nostres amics de la ultradreta. Que carregosos.
Notícies relacionadesProtecció i extorsió són els dos pilars del poder criminal mafiós. Seguint el guió, Trump va sembrant el seu exercici d’amenaces i prometent empara a través de sucosos pagaments. Diguin-se balnearis i resorts de luxe a la franja de Gaza o l’explotació de les terres rares d’Ucraïna. Com tot capo que es preui, s’està envoltant de fidels disposats a retorçar i saltar-se les lleis per imposar els seus designis. Davant ells, pocs alcen la veu. Per por o perquè els falten paraules per presentar alternatives. Per tot el món apareixen admiradors del gàngster americà. ¿Com hem arribat fins aquí? Probablement, hauríem de mirar enrere i aturar el calendari el 2008, quan la Gran Recessió es va saldar amb la salvació de les elits, el descrèdit de les institucions i el sacrifici dels treballadors. Ja se sap, les màfies sempre ocupen les distraccions dels estats.
Trump i Putin s’asseuran a negociar, tots dos comparteixen mirades i maneres d’actuar. Aquest carrer per a tu, aquest altre per a mi. Si arriben a un pacte sobre el futur d’Ucraïna, serà difícil que perduri. Rússia volia doblegar el país i no ho ha aconseguit, però Putin té paciència, Trump sembla no tenir-la. La competència entre protectors no sol tenir un final feliç, més aviat deriva en batalles sagnants pel control del mercat. El patiment i el coratge de la dona de dol i dels seus no mereixen aquesta traïció.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
