Editorial
Una teràpia preventiva
El fet que els terapeutes ocupacionals intervinguin en l’atenció primària és un pas endavant en la prevenció
Una de les dades més significatives que proporciona l’Institut Nacional d’Estadística a la seva última Enquesta Continuada de Població, l’1 de gener d’aquest any, és el nombre de persones que, a Catalunya, superen els 65 anys. Parlem d’un milió i mig de catalans que, segons els càlculs, seran 2,6 milions d’aquí a dos anys. Un de cada cinc ciutadans, doncs, que estan entrant (o ja hi viuen) en una etapa de deteriorament físic inevitable que requereix una resposta adequada de l’Administració sanitària. L’envelliment poblacional, més enllà de la constatació, a partir de la franja dels 50 anys, d’una piràmide que ja és invertida, amb el que això comporta de desajustos en l’estructura de l’Estat del benestar, representa "el gran repte del sistema sanitari", en paraules de la consellera de Salut, Olga Pané. No només pel que fa a més potenciació de l’atenció gerontològica i dels recursos destinats a tractar les patologies associades a l’edat, o de les places en residències, un dels més notables dèficits actuals. Parlem també d’altres intervencions que van més en la línia exposada, per exemple, pels experts en medicina comunitària i familiar. Es tracta d’actuar amb una visió salutogènica (que descriu amb més afany la recerca de la salut abans que el tractament de la malaltia), holística (que entén la salut de l’individu com un tot, en la seva dimensió física, però també social, emocional o ambiental) i comunitària (que advoca per la cura i l’atenció en un entorn pròxim i compartit).
Els terapeutes ocupacionals, com descriu el reportatge d’EL PERIÓDICO, són una part important de la presa de consciència davant la problemàtica de l’envelliment. I ho són a partir d’una premissa que s’ha de destacar. Provinents de l’anomenada "atenció intermèdia" (que entra en joc a partir de trames o d’episodis clínics severs) o centrats en hospitals o en àmbits sociosanitaris, el fet que ara intervinguin en l’atenció primària significa un pas endavant en la prevenció. Com destaca l’especialista Núria Plaza, terapeuta ocupacional i cap del Servei de Rehabilitació del CAP Vila Olímpica, es tracta de "treballar l’abans". És a dir, d’avançar-se a l’agudització del problema i a la pèrdua d’autonomia, a partir de teràpies que incideixin en les activitats diàries de la població gran. El CAP del Parc Sanitari Pere Virgili és un dels sis que, per ara, participen del pla pilot que potencia la figura del terapeuta ocupacional en el seu vessant preventiu. Pioner a Catalunya, ha aconseguit reduir en un 90% les caigudes accidentals dels pacients crònics. No només es tracta d’acudir al centre, sinó que també incorpora l’atenció domiciliària (a través del programa Atodom), amb la qual cosa es procura millorar l’autonomia del pacient in situ. Els beneficis són explícits, tant pel que fa a la mateixa millora de la mobilitat com a una qualitat de vida emocional més gran, al mateix temps que funciona com a mesura dissuasòria d’hipotètics ingressos hospitalaris. Per arribar al nivell europeu s’ha de millorar tant el nombre de terapeutes (es calcula que hi hauria d’haver el doble dels 1.800 professionals en el dia d’avui) com l’aposta de la sanitat pública per reforçar el programa a tot el territori.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
