Política catalana clandestina
El cas Comorera
El llibre d’Antoni Batista relata la detenció del dirigent del PSUC que, el 1949, va ser expulsat del partit per voler que fos independent del PCE i de Moscou
undefined50386701 md51 madrid 28 11 02 los miembros del consejo de la gen200908214206 /
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser fundat el 1936 per la unió de quatre partits socialistes o comunistes. Va tenir un paper important contra la dictadura i el 1977 el seu secretari general, Antoni Gutiérrez Díaz, va formar part del Govern d’unitat de Josep Tarradellas a la seva tornada de l’exili. Més tard, el Guti va rehabilitar la figura de Joan Comorera, el seu primer secretari general i conseller de la Generalitat durant la Guerra Civil, que van expulsar acusat de titista, el comunista iugoslau que es va enfrontar a Stalin. Una tesi doctoral de Josep Caminal va explicar la història.
Comorera va ser expulsat el 1949 perquè va voler un PSUC independent del PCE i de Moscou. Però llavors la dissidència es pagava i va ser acusat de tot per l’òrgan oficial del partit: "El traïdor Comorera és un repugnant delator al servei de la policia franquista... responsable de les detencions de López Raimundo i d’altres companys el juliol de 1951... i per aquests crims haurà de respondre davant la classe obrera i el poble". Són acusacions que recorden els processos de Moscou dels anys trenta, que van acabar en múltiples execucions. Però l’exili francès no era l’URSS i el 1951 Comorera creua la frontera, torna a Barcelona, intenta refer el seu PSUC i fins i tot publica diversos números de Treball, l’òrgan del partit. El juliol de 1954 és detingut pel cap de la Brigada Politicosocial, Antonio Juan Creix, després serà condemnat a 30 anys de presó i mor a la presó de Burgos el 1958.
Ara, un llibre de l’escriptor i periodista Antoni Batista (La veritat del cas Comorera, Ara Llibres) aporta nova llum sobre la seva tornada a Catalunya i les investigacions sobre el seu parador de diversos serveis del franquisme que van portar a la detenció –partint de la informació d’un comunista confident de la policia– al seu domicili de Consell de Cent-Aribau, molt a prop del pis on Carmen Laforet havia escrit Nada.
Batista no només explica aquesta tremenda història del PSUC contra PSUC, sota Stalin i sota Franco, sinó que aporta informació inèdita sobre el paper dels serveis del PNB, que van facilitar la seva tornada clandestina a Catalunya i fins i tot van pagar l’advocat, que va fer una defensa professional davant el consell de guerra.
També els seus llargs interrogatoris per Creix, ja que ha tingut accés a les còpies mecanografiades que el comissari –que no el va torturar– havia guardat. Creix li dona a elegir entre la delació –facilitant-li després una identitat falsa i fons per viure en un altre país–, o un consell de guerra en el qual arriscava fins i tot la pena de mort. Com Companys. Comorera elegeix el consell de guerra.
El llibre és ple d’interessants claus i el 2025 sorprèn. Fa 75 anys el purgat secretari general d’un partit comunista decideix tornar a Espanya i jugar-se-la per reviure el partit i enfrontar-se tant al comunisme de Moscou com a la dictadura de Franco. Mor als 61 anys, pres i malalt, set anys després. Eren altres temps. ¿Més heroics? Molt pitjors.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
