Editorial
¿Europa es posa les piles?
Tot i que no hi hagi unanimitat sobre l’enviament de tropes, sí que hi ha una majoria que s’oposarà a una pau dictada
Inquiets per l’actitud del president dels Estats Units, Donald Trump, que en menys d’un mes a la Casa Blanca ha posat el món potes enlaire (i pel que sembla, per mal) els líders dels principals països europeus, entre ells Espanya i el Regne Unit, que va sortir fa cinc anys de la UE, i els màxims representants de l’OTAN i la Unió Europea, es van reunir ahir a París. A instàncies del president de França, Emmanuel Macron, s’enfronten al repte de buscar la manera de continuar sent decisius a l’escenari internacional. O almenys ser-ho al final de la guerra d’Ucraïna i en el desenvolupament futur d’aquest país. No els resultarà fàcil aconseguir un cert protagonisme, perquè Trump s’ha encarnat en sobirà del món i només està disposat a tractar-se amb el seu amic rus, Vladímir Putin, i, potser, amb el xinès, Xi Jinping, mentre desdenya els països europeus. De fet, el Regne Unit, fins ara aliat incondicional de Washington, també està sent intencionadament ignorat i d’aquí l’aproximació, benvinguda, del primer ministre laborista, Keir Starmer, als antics socis europeus.
La gota que va omplir el vas, almenys la que va posar en alerta els europeus, que feia temps que les veien venir però paralitzats per una barreja d’impotència per reaccionar i d’il·lusa confiança en la seva superioritat moral, va ser l’acusació del vicepresident dels Estats Units, JD Vance, que la UE està "aniquilant" la democràcia pels cordons sanitaris contra la ultradreta, i, encara més, el menyspreu del general Keith Kellogg, enviat de Trump per a Ucraïna, que va assegurar que no hi haurà lloc per a Europa en les negociacions directes amb Moscou, que s’emprendran ja a l’Aràbia Saudita. Tant Vance com Kellogg van fer les declaracions a Múnic, territori europeu. Així que Europa no tindrà presencia, i tampoc li donaran participació a Ucraïna, que haurà d’acceptar l’acordat, que, pel que s’albira, serà deixar que Rússia es quedi amb el territori ocupat, impedir que l’OTAN defensi la resta del país i evitar que Kíiv s’incorpori a l’òrbita occidental. És a dir, acceptar per endavant totes les exigències de Putin.
Aquesta suma de greuges a Europa sembla haver fet reaccionar almenys una part de la UE, que en una cimera urgent, informal, però amb vocació de ser decisiva, va mirar de posar les bases d’un full de ruta conjunt que li permeti recuperar protagonisme en el seu suport a Ucraïna i reforçar la seva pròpia seguretat. Això exigirà un increment de la despesa militar de cada país, amb el desgast en popularitat interna que suposa. Tot i que la postura del canceller Scholz, a les portes de les eleccions alemanyes, potser respon al càlcul que electoralment pugui acabar sent més rendible la fermesa que el seguidisme de Trump dels autodenominats Patriotes. Eventualment, també pot ser necessari el desplegament de tropes a Ucraïna per garantir que l’acord al qual es pugui arribar sigui sòlid i durador, un compromís del qual els EUA ja han avançat que es desentendran però que d’entrada França i el Regne Unit estan disposats a assumir. La influència de Trump en diversos països europeus farà difícil la unanimitat. Però els principals membres dels Vint-i-set ja han deixat clar que s’oposaran a una pau dictada a Ucraïna i a Europa a l’esquena de la seva participació i dels seus interessos.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
