El superflu
La poca importància
L’estratègia d’una palleta es dilueix en la insignificança

Com d’important és una palleta ens condueix a un d’aquests assumptes difícils de concloure, al final del qual la conclusió és que no es pot obtenir una conclusió; si més no, milions. Sembla un objecte crucial per a l’economia organitzada entorn seu, i un element contingent, ornamental, per a la resta del món. Uns quants davant una immensitat: ¿com de clar està qui guanya? Per descomptat, que una palleta per xarrupar un líquid sigui ornamental no li treu entitat. Quantíssimes coses serveixen només per generar un efecte estètic, o psicològic, i això a la fi es verifica com un programa vital.
L’aparent poca importància oculta de vegades una maniobra sota la qual dissimular la molta importància. Gairebé podria afirmar-se que l’economia de la poca importància, per dir-ho així, contribueix a fer que el món continuï es movent a tota velocitat, sense que consti on exactament es dirigeix. Milers i milers d’objectes poden ser titllats de fútils, qui sap si innecessaris. Podem pensar el futur sense. Vet aquí la palleta. Si desaparegués de la nit al dia no trigaríem ni una hora a aprendre a viure sense. Faríem el cor fort, i beuríem els còctels a morro, el cacau per la tassa... La humanitat se’n beneficiària. I així milers, milions de coses, que només implicarien un petitíssim canvi d’hàbits.
Però si algú està disposat a portar fins a les últimes conseqüències la defensa del superflu, decoratiu, trivial, i que en ultima instància sol estar fabricat en plàstic, és l’home, que, al cap i a la fi, va inventar la guerra. L’estratègia d’una palleta, com la de tots els objectes que recorren el món d’una punta a l’altra sense parar per transport marítim, és impecable: es dilueix en la insignificança. Sap estar del costat del no-res, o el gairebé-res, cap a on ningú mira, i des d’allà, reduït a estúpid ornament, a objecte d’un sol ús, absolutament contaminant, ho domina tot en secret. Una genialitat l’estúpida palleta, que, per raons òbvies, ha de ser de plàstic.