L’alcalde Collboni i l’esperit del 92

I hi ha molt més en camí. D’aquí a un any i mig, el Tour de França començarà a la capital catalan, on veurem, presumiblement, el gran Pogacar al capdavant de la millor cursa ciclista del món. També està garantit l’espectacle del Mundial de motos, amb Marc Márquez al capdavant, després de la renovació de l’acord entre MotoGP i el Circuit de Barcelona-Catalunya fins al 2031. Alhora, es continua treballant molt per no perdre la Fórmula 1, que ja ha aconseguit, bona notícia, Madrid.

I, compte, l’objectiu és lluitar seriosament per allotjar la final del Mundial de futbol 2030. La capacitat del nou Camp Nou, superior a cent mil espectadors, li dona opcions davant el Bernabéu, que juga amb l’avantatge de la capitalitat, com m’assenyalava recentment el president de la Federació, Louzán, a El Cafelito. Tot i que Florentino, això sí, hauria d’afegir 3.000 localitats per poder comptar amb el beneplàcit de la FIFA. Veurem qui se l’emporta finalment.

Notícies relacionades

L’estupidesa artificial

Quin atracament

L’alcalde Jaume Collboni sap que els esdeveniments esportius i culturals acosten Barcelona al món, que reforcen i consoliden la seva imatge. La Copa Amèrica de vela, sense ser un èxit de participació ciutadana, sí que ha sigut un cop a la taula per cridar als quatre vents que Barcelona ha tornat. Que vol ser protagonista de nou. Que busca ser aquesta ciutat que va enlluernar el món a principis dels anys 90, amb aquells inoblidables Jocs Olímpics. Que està disposada, ara sí, a recuperar aquell esperit del 92: el de la ciutat oberta a tots. Quanta falta feia, quant temps perdut.

En els últims anys, el procés d’una banda i la delinqüència de l’altra han perjudicat seriosament la imatge de la ciutat. Afortunadament, la gent ha girat full, vol que la seva Barcelona, també la meva, torni a ser un referent internacional. Tant de bo.