La tribuna
‘Outside the box’
Aquest és el canvi de paradigma de l’era Trump, tant per a Ucraïna com per a Gaza: prendre la decisió d’acabar amb la guerra. I per fer-ho cal sortir del guió que durant anys no ha servit per a res
En la guerra d’Ucraïna, Europa ha basculat entre el lament etern i l’eterna indecisió. Per això Trump ens deixa fora de la negociació: perquè deu témer que compliquem més les coses
En política, el buit no existeix. I menys en política internacional, on els cops de colze per dominar el taulell s’assemblen a la lluita de fang. Allà on uns renuncien, d’altres ocupen l’espai, i una vegada dominat el terreny, la reconquesta sempre és més feixuga. Això és exactament el que passa amb Europa: no hi és, ha renunciat a decidir i actuar, i, davant el buit que deixa, Amèrica arriba per assumir les decisions que som incapaços de prendre. Tot aquest rebombori que ara muntem els europeus, amb el cèsar de la grandeur francesa comandant les hosts, no és res més que la manifestació d’una feblesa patètica que diu més de nosaltres que no pas dels americans. Al capdavall, no ha estat així al llarg de la història recent? Són els pèrfids EUA els que han hagut de venir a salvar-nos de les nostres misèries mantes vegades, des de la segona guerra mundial fins a la guerra dels Balcans, passant per la resta de situacions en què hem demostrat una inoperància supina.
Ara arriba el xèrif Trump, dona un cop a la taula i tots ens posem a córrer, mentre fem cara de pretensiosos ofesos. És evident que les maneres de Trump fereixen les oïdes de qualsevol ànima mínimament sensible, però, si Trump aterra a la guerra d’Ucraïna, és senzillament perquè Europa no ha estat capaç de fer res. Molta xerrameca, molt de soroll, però una absoluta incapacitat de plantejar solucions estratègiques que fossin sostenibles. Amb la nostra inoperància, hem ajudat a cronificar una guerra que, si ningú li posa remei, podria durar eternament. On hi ha hagut un pla de solució viable? Quina cancelleria europea ha liderat alguna proposta factible? On ha estat la UE, més enllà de les bravates del Borrell de torn, tant fatxenderes com inútils. L’única veritat és que durant els tres anys de guerra, des de la fatídica invasió del febrer del 2022, Europa ha estat una presència absent que s’ha limitat a l’ajuda bèl·lica i humanitària, però no ha treballat en cap pla estratègic que obligués les dues parts a una sortida raonable.
Notícies relacionadesI on Europa ha fracassat, amb Biden tan inoperant com nosaltres, Trump ha decidit actuar. Ho ha fet amb la filosofia que vol imprimir durant el seu mandat, el thinking outside the box que trenca els esquemes i fuig de les solucions hàmster que només serveixen per caminar cap enlloc. Vol dir això que el seu plantejament és el correcte? Sens dubte, les seves solucions poden ser discutibles, però hi ha una diferència entre el que planteja i la posició de la UE: Trump planteja alguna cosa, i els europeus, no. La diferència fonamental rau en el capteniment d’entrada: Trump ha decidit que la guerra ha d’acabar, i aquesta fermesa l’ha impulsat a actuar. Europa, en canvi, no ha estat mai en aquesta posició, basculant entre el lament etern i l’eterna indecisió. Per això ens deixa fora de la negociació: perquè deu témer que compliquem més les coses.
A banda de la qüestió d’Ucraïna, l’altre exemple sorprenent d’aquest "pensar fora de la caixa" de l’agenda Trump és el plantejament que ha fet sobre el conflicte d’Orient Mitjà i la qüestió palestina. Sincerament no crec que algunes de les idees estrafolàries que planteja vagin enlloc, però han servit per enviar un doble missatge que trenca els esquemes cronificats que s’havien perpetuat durant 75 anys: d’una banda, posar fi a la impunitat dels grups terroristes a Gaza, que impedeixen qualsevol sortida tant per als palestins com per al conflicte. És a dir: s’ha acabat Hamàs i el cicle de violència que destrueix tota opció de futur. I de l’altra, ha recordat als països de l’entorn, responsables d’haver fet servir la causa palestina per als seus interessos, que han d’implicar-se en la solució de manera directa. A partir d’aquí, cap opció està clara, però, com deia Yousef al-Otaiba, l’influent ambaixador dels Emirats a Washington, "encara no tenim alternativa al pla de Trump. Hem de cercar-la". És a dir: finalment s’han de posar tots a pensar com resoldre un conflicte que, a hores d’ara, dominava completament l’Iran i els seus proxies terroristes. Aquest és el canvi de paradigma de l’era Trump, tant per a Ucraïna com per a Gaza: prendre la decisió d’acabar amb la guerra. I per fer-ho cal sortir del guió que durant anys no ha servit per a res. Té la solució definitiva? Ho dubto. Però té l’actitud per començar a trobar-la..
