¿Cap a on anirà Berlín?

Les eleccions s’han anticipat pel col·lapse del Govern de Scholz de socialdemòcrates, verds i liberals, format a finals del 2021 per aconseguir certa alternança a la democràcia cristiana de la CDU, que governava, en coalició amb els liberals o els socialdemòcrates, des de feia molts anys. L’experiment, una coalició de tres partits, ja d’entrada no era fàcil. A més, els liberals –falcons del dèficit zero– estaven a la dreta de la CDU, mentre que l’SPD i els verds miraven a l’esquerra.

I tot es va complicar de seguida –febrer del 2022– amb la invasió russa d’Ucraïna. Scholz va dir que era "un total canvi d’època". La bona relació amb Moscou s’acabava amb una guerra desencadenada per Putin, i el barat gas natural rus, base de la competitivitat de la indústria alemanya quan Merkel va renunciar a l’energia nuclear, havia de ser substituït. Alemanya ho va suportar, però malament. Amb estancament econòmic, cosa que va agreujar els problemes ja existents. Una reunificació que no va resoldre les grans diferències entre un Est endarrerit i un Oest pròsper. I sobretot l’absorció de la immigració, després que el 2015 Merkel obrís la porta a molts refugiats sirians.

Alemanya va necessitar la immigració, però els refugiats van crear problemes, cosa que va propulsar l’extrema dreta populista d’Alternativa per a Alemanya (AfD). I quan en els últims mesos terroristes afganesos –amb ordre d’expulsió– han apunyalat alemanys, el recel s’ha disparat. I gran part de la població demana un control sever de les fronteres. Però, sense Merkel, és segur que l’economia hauria col·lapsat abans, per l’escassetat de mà d’obra (atur inferior al 5%).

Anem als fets. Scholz va fracassar i va perdre la majoria quan els liberals es van negar a pujar la inversió pública per rellançar l’economia. I els alemanys no volen que els governs fallin. Les enquestes diuen que la CDU serà el primer partit amb el 30% dels vots, seguida de l’AfD, que tindrà el 20%, el doble del 2021 per la reacció contra la immigració, i de l’SPD (15%) i els verds (una mica menys), castigats pel seu fracàs. Els liberals, al no arribar al 5%, desapareixeran del Bundestag.

Però, després de les andanades de Musk i el vicepresident Vance a favor de l’AfD i de la seva candidata Alice Weidel, cal veure l’impacte de la intromissió trumpista. Tot el que l’AfD pugi del 20% es deurà a Trump i afectarà tota la política europea.

No obstant, no sembla que els resultats s’hagin de moure gaire. El líder de la CDU, Friedrich Merz, és més conservador que Merkel i no vol deixar a l’AfD el monopoli de les reticències a la immigració, però és partidari de mantenir el cordó sanitari a l’extrema dreta, un dels dirigents de la qual diu que "el nazisme va ser només una cagarada d’ocell en els 1.000 anys de gloriosa història d’Alemanya".

I com que Merz no tindrà majoria, el més probable és que –després d’una llarga negociació– formi govern amb l’SPD o els verds, amb els quals la CDU ja està en coalició al land de Baden-Wurtemberg. Si és així, Alemanya, malgrat que ha prioritzat la competitivitat a la innovació com denuncia Munchau, s’hauria de redreçar. L’opinió alemanya és pessimista, però el final de la guerra d’Ucraïna –sigui quin sigui– i l’existència d’un Govern ferm farà que Berlín recuperi el pols. De fet, la borsa alemanya és la que més ha crescut des que va començar l’any, un 14,8%. I Merz –tot i que no li agradi– pot suavitzar el fre fiscal (dèficit màxim del 0,25%) perquè l’economia reboti.

Notícies relacionades

Rubiales: una sentència amb clarobscurs

El bé no fa soroll i el soroll no fa bé

Hi ha incògnites. Una, l’efecte Trump sobre les eleccions i el dia després. I Merz pot estabilitzar Alemanya, tot i que només va ser diputat de la CDU –oposat a Merkel– i un financer d’èxit. Hi ha més dubtes sobre la seva capacitat per liderar Europa i surfejar el cicló Trump. No té ni la visió ni l’empatia de Willy Brandt o Angela Merkel. Ni el pragmatisme acreditat dels dos Helmut, el socialdemòcrata Schmidt i el democristià Kohl.

¡Alerta amb diumenge! Serà clau. Per a Alemanya i per a Europa. També per a Espanya.