Espanya, de les Açores a París

zanar
Espanya no sempre ha estat en el costat correcte de la història. Franco va estar amb Hitler a Hendaya, però no a Ialta. Tot i que va saber posar-se a l’expectativa dels Estats Units en els temps de la guerra freda. Més recentment, Aznar va ser a les Açores quan els Estats Units de Bush es van quedar sols junt amb el Regne Unit i Portugal en la segona guerra del Golf. En aquells dies, el ministre Mayor Oreja es passejava pels cenacles explicant com la participació en aquella guerra acabaria portant Espanya al G8. D’aquella pols del 2003 van venir els fangs del 2008, i del G8 vam passar a ser gairebé rescatats pels nostres socis europeus després d’una crida a tornar a l’ordre d’Obama a Zapatero. Ser on no eren ni França ni Alemanya no ens va anar bé. Sánchez va ser a París, a la cimera per denunciar que els Estats Units han traït la UE. I, com li agrada destacar a la premsa primària, es va evidenciar el desacord sobre la necessitat d’enviar tropes a Ucraïna. Però van passar també coses positives: al front improvisat contra Trump hi va haver des de Stramer fins a Meloni. Van faltar aquests patriotes que no són altra cosa que gossos falders de Trump a qui menysprea amb la mateixa intensitat que l’adulen.
Tot i que a alguns els pugui l’antipatia cap a Sánchez, Espanya va ser aquest dilluns on havia de ser. Això de Trump a Ucraïna és una bogeria de les mateixes dimensions d’allò de Bush Jr. a l’Iraq. Com diu l’adagi, el que no pot ser no pot ser i, a més, és impossible. No es pot arribar a una pau estable a Ucraïna sense enviar-hi tropes nord-americanes o sense que les enviïn els europeus. És inoperant. I no les enviaran si no estan en la negociació. L’alternativa és una selva en la qual Rússia pot envair les repúbliques bàltiques i disputar-li Grenlàndia a Trump o Xi Jinping pot entrar demà a Taiwan. La realpolitik s’imposarà, Rússia està tan arruïnada com la Unió Soviètica. París és una carta guanyadora i la de les Açores va ser perdedora.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.