L’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana

Aquestes són algunes de les xifres de la nova enquesta de la Conselleria de Política Lingüística de la Generalitat i de l’Institut d’Estadística de Catalunya, portada a terme entre el setembre del 2023 i l’abril del 2024. El que més crida l’atenció és el retrocés com a llengua "inicial", "habitual" o d’"identificació". El percentatge de persones que utilitzen el català com a primera llengua de contacte ha passat del 31,5% al 29% en cinc anys. També ha variat el percentatge com a llengua habitual, del 36,1% al 32,6%. I, en el cas de la identificació, és a dir, la llengua que els ciutadans consideren més pròxima, la que descriuen com a pròpia de manera espontània, les xifres descendeixen fins al 30%, enfront el 36,3% registrat el 2018.

Segons l’enquesta, hi ha 2,2 milions de persones que utilitzen el català de manera quotidiana, però no majoritària, i les dades relatives a la capacitat d’entendre (93%), parlar (80%), llegir (84%) o escriure (66%) pugen lleugerament, mentre es percep, també, un interès creixent en l’aprenentatge de la llengua. Aquest aspecte va ser quantificat fa un any, en un informe d’Òmnium Cultural, entorn d’unes 500.000 persones que no sabien llegir en català i unes 850.000 que no el sabien escriure. Totes elles volien accedir a cursos amb una alta demanda davant una oferta que, ara com ara, és insuficient. La mateixa entitat de defensa de la llengua acaba d’iniciar una campanya (Pel dret a accedir al català) que reclama almenys 200.000 places anuals en els pròxims anys, al mateix temps que promou un manifest de persones d’origen estranger contra els prejudicis perquè no es canviï automàticament de llengua.

Recordem que, en aquesta legislatura, la promoció de la llengua té rang de conselleria i no de direcció general, en consideració als pactes del PSC amb ERC. Tant pel que fa al món de l’educació com a la vida quotidiana, el nou departament ha expressat l’objectiu de "facilitar i universalitzar l’accés a l’aprenentatge de la llengua catalana". És un repte que haurà de recollir l’interès de nous parlants i aconseguir revertir, en la mesura possible, tendències que els experts continuen considerant molt negatives per al futur.

És en l’ús del català que resideix l’assumpte de fons. Les enquestes ens ajuden a visualitzar la situació i funcionen com a baròmetre sociològic. La mateixa supervivència del patrimoni lingüístic com a eina real i efectiva de comunicació social està en joc.