Llàgrimes de cocodril
Perdre el lideratge és la gota que fa vessar el got de l’imperi blanc
El Rayo Vallecano va posar en un compromís el Barça. Li va jugar de tu a tu i s’hauria pogut emportar algun punt de Montjuïc. Almenys un empat que efectivament va acariciar i, en bona mesura, va merèixer. El Barça, gràcies a un penal, es va emportar els tres punts i va recuperar miraculosament el lideratge després d’haver desaprofitat punts i més punts. I si la Lliga ja venia carregada de queixes i més queixes del campioníssim Madrid i el seu poderós entorn mediàtic, perdre el lideratge ha sigut la gota que ha fet vessar el got de l’imperi blanc, que fa mesos que carrega contra els àrbitres i el Barça. No hi ha dret. Fins al punt que es plantegen abandonar la Lliga. Per anar a una altra que, se suposa, els tracti millor. O sigui, que els xiuli més penals a favor, menys en contra i castigui els seus rivals amb més targetes vermelles.
El més curiós és que, amb dades a la mà, el Reial Madrid és l’equip amb més penals a favor. De llarg. I un dels equips al qual menys en xiulen en contra. Una cosa que no és nova d’aquesta temporada. Les dades històriques confirmen que, als àrbitres, xiular un penal a favor dels blancs els costa poc. Són, de molt, els que més es beneficien del llançament des dels 9 metres.
Notícies relacionadesPerò, malgrat acumular ja 10 penals a favor, tres més que el segon, el Vila-real, els blancs consideren que els haurien d’haver xiulat almenys el doble. I és clar que al Barça li haurien d’haver xiulat una infinitat més. Però en contra. O sigui, amb dades a la mà, el Madrid dobla ja el Barça en penals a favor. I també en surt més ben parat pel que fa a les penes màximes en contra.
Després hi ha el tema de protegir els grans jugadors, a compte d’una dura entrada a Mbappé contra l’Espanyol. Afortunadament, sense conseqüències. Res a veure amb les entrades que van patir, en els seus temps, jugadors com Maradona o Schuster jugant amb el Barça. Això va ser en els 80. Molt ha plogut des d’aleshores. O no tant. Aviat s’oblida el que va significar l’arribada de Mourinho al Madrid. Del clima que va imperar per parar Messi "pel civil o pel criminal". ¡Per donar ara lliçons de res.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
