Sánchez en el radar de Trump i Putin
La llista de mals que el president dels EUA pot infligir a Espanya és tan infinita com ho és la seva imprevisibilitat, i afecten tant la seguretat com l’economia i la política exterior
Fins fa poc, les reunions dels alts càrrecs del CNI solien començar amb un repàs de les amenaces de l’ISIS, les aventures a Espanya dels agents de l’SVR rus i el creixent interès del Mossad pel nostre país des que el Govern de Pedro Sánchez va reconèixer l’Estat de Palestina. A aquesta llista de grups terroristes i serveis d’intel·ligència que tenen predilecció per Espanya es deu haver afegit ara la CIA. Els que eren fins fa poc aliats en la lluita contra enemics comuns han passat a formar part, en un no res, dels que podrien tenir motius per desestabilitzar el nostre país. Aquesta és una de les conseqüències de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca i no només afecta el nostre servei d’intel·ligència. El BND i l’MI6 també deuen haver hagut de modificar les seves agendes pel suport d’Elon Musk a l’extrema dreta d’Alemanya i el Regne Unit. No obstant, hi ha raons per pensar que Espanya és el país que més podria estar en el punt de mira de Washington.
Diuen que John Ratcliff, el nou director general de la CIA, és un professional, però la tasca de les 18 agències d’intel·ligència dels Estats Units estarà supervisada per una fogosa tinenta coronel, Tulsi Gabbard, nomenada per Trump. El currículum de Gabbard no té pèrdua: simpaties per Vladímir Putin i Bashar al-Assad i un suport a Snowden que va provocar reticències entre els serveis de molts països occidentals. Es tracta d’una trànsfuga recent, que va aterrar a les files del trumpisme després de declarar que els demòcrates eren "una camarilla elitista de bel·licistes impulsats per una consciència covarda". Una dona sense experiència en el camp de la intel·ligència el nomenament de la qual va ser rebut pel diari rus Komsomólskaia Pravda amb un elogiós "La CIA i l’FBI tremolen", no exempt d’humor.
Notícies relacionadesEncara no sabem què pensa la senyora Gabbard d’Espanya, però sí que ens consta que Trump odia el suport de Sánchez a la causa palestina, mira de reüll els seus viatges a Pequín i el veu com un acèrrim defensor d’aquesta Europa decadent i ingrata que pretén regular els negocis dels seus amics. No sabrem mai si incloure Espanya entre els BRICS va ser un lapsus o una advertència. En tot cas, a Múnic va quedar clar que el seu vicepresident, JD Vance, ens té entre les nacions on falta llibertat, tal com ell l’entén. No pot ser casual la decisió del més trumpista dels grups del Parlament Europeu, els Patriots, de reunir-se a Madrid, sota la presidència d’Abascal. El líder de Vox no va aconseguir que Trump aparegués a la pantalla gegant que presidia la trobada, però un ideòleg pròxim a Trump, Kevin Roberts, president de la fundació Heritage, va aprofitar la seva presència per advertir que "Espanya i els EUA acabaran malament per culpa de Sánchez".
Resulta significatiu que Sánchez encara no hagi pronunciat el nom de Donald Trump, excepte per felicitar-lo per la seva victòria. És probable que tanta prudència resulti de la lectura de la voluminosa carpeta que el CNI li deu haver preparat amb les opcions que té Washington, posats a crear-nos problemes. Afecten tant la seguretat com l’economia i la política exterior. Aranzels a part, si les coses van de mal borràs, Trump podria tancar la base de Rota, o emportar-se-la a l’altra banda de l’Estret. Podria deixar-nos sense informació en la lluita contra el terrorisme, i pressionar tercers perquè facin el mateix. Al Marroc, per exemple, les aspiracions del qual sobre el Sàhara Occidental depenen d’ell. Posats a pensar malament, podria demanar al secretari d’Estat, Marco Rubio, que ens castigui des d’Amèrica Llatina, i a Netanyahu que activi el Mossad a la Península. Podria, podria... La llista de mals que Trump pot infligir-nos és tan infinita com ho és la seva imprevisibilitat. S’entén, doncs, la prudència de Sánchez, tot i que no és segur que sigui una estratègia sostenible. Ho sap Arancha González Laya, exministra d’Afers Exteriors, que se les va heure amb Trump i que aconsella negociar amb ell "amb la pistola carregada i col·locada sobre la taula". En cas d’estar al lloc de Sánchez, jo no ho faria. Llevat que sigui la pistola de la Unió Europea i comprovant abans que no s’encasquetarà en cas d’haver-la de fer servir.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
