Del comunisme a l’extrema dreta

És cert: als landers orientals que en acabar la Segona Guerra Mundial van quedar sota tutela soviètica els salaris i la productivitat segueixen per sota de la rasa occidental però és just reconèixer els esforços per anivellar, des de l’equiparació de les dues monedes –una operació inusitada i molt generosa per part de Bonn– fins a l’intent d’igualar pensions i salaris. Per no posar impediments a la reunificació d’Alemanya, la Unió Soviètica, culpable de la ruïna de l’Alemanya oriental, va cobrar quantitats enormes. Es va haver de construir tot un sistema institucional democràtic i refer les infraestructures ruïnoses.

A les enquestes, la dreta extrema de l’AfD queda en segon lloc, especialment als landers orientals, de vot molt inestable i sense connexió permanent a la socialdemocràcia o la democràcia cristiana, el binomi de la postguerra que no podia existir a l’altra banda del teló d’acer. Curiosament, el quantiós vot comunista a França se n’ha anat al partit de Le Pen.

Ara Alemanya, tot i ser la tercera economia del món, està en un mal moment, en espera d’un canvi polític que, segons totes les enquestes, pot liderar el candidat del centredreta democristià, Friedrich Merz, defenestrat al seu dia per una Angela Merkel que acaba de publicar les memòries rebent crítiques molt dures.

La reunificació alemanya, tant recelaven –de Thatcher a Mitterrand– ha estat imperfecta, com tot procés tan singular. El canceller Kohl tingué l’especial suport de Bush pare, per raons geopolítiques, cert, però una de les conseqüències va ser el rellançament de la integració europea. La Unió Europea representa ara mateix un PIB deu vegades més gran que el de Rússia.

Notícies relacionades

Professors i alumnes desmotivats

Un altre càstig aranzelari

Si un percentatge significatiu de l’Alemanya oriental vota AfD, sent nostàlgia de la dominació soviètica o voldria cirurgians de ferro al govern la culpa no la tenen el capitalisme renà, la democràcia cristiana o el model d’economia social de mercat. La té el comunisme que només va produir ruïna i subjugació, amb la policia política –Stasi– més perversa que hagi existit a Europa. On el comunisme es va imposar per la força dels tancs soviètics la democràcia liberal després va tenir un arrelament incert.

Hi ha encara una distància entre ossies i wessies, d’eliminació gradual però el creixement econòmic i els usos de la llibertat continuen sent el pal·liatiu més segur.