El Trump nostre de cada dia

El canceller Scholz, que aquest diumenge perdrà les eleccions, va dir que la invasió russa d’Ucraïna fa tres anys era una Zeitenwende, un canvi total d’era. Però la Zeitenwende de debò ha arribat amb el segon mandat de Trump, quan ha dit que Zelenski és un dictador i que Ucraïna va començar la guerra. Just el contrari del que proclamava el Congrés americà, que el va aplaudir com a un heroi i va aprovar abundants ajudes militars.

Per rematar, el vicepresident Vance va dir en la Conferència de Seguretat de Múnic, davant la plana major de l’establishment europeu, que el gran perill d’Europa no era l’agressió exterior de Rússia, sinó l’oblit intern de les regles democràtiques, patent en els "cordons sanitaris" a l’extrema dreta. I va esmentar –com Elon Musk– que desitjava la victòria de l’AfD en les eleccions alemanyes. "Si vostès tenen por dels seus pobles, que cada vegada voten més els partits que creuen que hi ha una immigració desmesurada, nosaltres no els podem ajudar". Missatge: no ens agrada la democràcia europea.

El primer mes de Trump ha generat una commoció a Europa, excepte en l’extrema dreta, que, com Abascal dijous als Estats Units, l’aplaudeix d’allò més. El gran repte europeu serà com no quedar supeditats a Trump sense trencar vincles amb un país que ha ofert l’amistat i la protecció en la qual s’ha basat la política europea des de la Segona Guerra Mundial. Des que Amèrica va fer possible la derrota de Hitler.

La UE haurà de reaccionar, tot i que porta molt retard en el seu camí cap a la unitat política. Però potser el més decisiu sigui el suport real que Trump tingui a Amèrica. No va guanyar per golejada, ja que la seva majoria a la Cambra de Representants i al Senat és petita. I ara que només fa un mes que està en el poder té un respectable índex d’aprovació del 45%, però inferior al 51% que el desaprova. ¿Què pujarà més en el futur: el sí del 45% o, passada l’eufòria inicial (actualment, el 93% dels republicans el recolza), el 51% del no?

Deshonest i desequilibrat

És significatiu que el suport del 45% sigui el més baix, des dels anys 50, de qualsevol altre president durant el seu primer mes de mandat. Segons Gallup, el grau més alt d’aprovació el va tenir Kennedy (72%), seguit d’Obama (68%), però Nixon va tenir un 59%, Biden un 57% i Reagan el 51%. Comparat amb altres presidents, Trump està molt baix, 12 punts menys que Biden.

Una enquesta de dijous d’Ipsos per a The Washington Post és molt similar a la de Gallup, però dona, a més, dues dades que poden ser rellevants. El 50% dels nord-americans, contra el 47%, diu que Trump no té la capacitat mental per ser president. I el 62% pensa que no és ni creïble ni honest. Trump no està vivint una lluna de mel. Alguns diuen que la seva gran força és que darrere hi ha Elon Musk, l’home més ric del món i propietari de Tesla i d’X. Però qui va guanyar les eleccions –que té habilitat electoral ningú ho pot discutir– és Trump. I l’aprovació de Musk (34% contra 49%) és encara pitjor.

Notícies relacionades

Rodalies: prou de xerrameca

L’absolució de Dani Alves

Trump pontifica cada dia, però, malgrat haver guanyat, té un suport limitat a Amèrica. I els seus primers passos no han fet créixer la seva popularitat. ¿Acabarà tot en allò de "gos bordador, poc mossegador"? Hi ha intel·ligents analistes que opinen el contrari. L’alemany Wolfang Münchau ha dit a Lluís Amiguet: "A Europa es pot creure que Trump i Musk són dos pallassos, però són ambaixadors del nou ordre mundial".

Ja ho veurem, però dir que Ucraïna va iniciar la guerra no només és una mentida, sinó un error. I Zelenski pot ser un pigmeu (en força), però Putin sap que és mal enemic.