La ultradreta i els joves

Per als qui seguim des de fa anys aquest tema, aquesta notícia no és, malauradament, cap sorpresa. La gran acceptació entre el jovent –i molt particularment entre els nois i homes joves– dels discursos d’odi de l’extrema dreta és, com se sap, un fenomen compartit amb altres països de l’entorn europeu. A Alemanya, per exemple, un 16% dels joves va votar Alternativa per a Alemanya (AfD) a les eleccions al Parlament Europeu del 2024. Segons una enquesta de Pew, un 26% dels homes tenia una opinió positiva d’AfD, mentre que en el cas de les dones el percentatge baixava fins a l’11%.

Les causes són múltiples. Aquí només podem apuntar-ne unes quantes, com ara la forta individualització de les relacions socials propiciada pel neoliberalisme, en què l’estratègia de comunicació desplegada per la ultradreta a les xarxes socials s’ha articulat de manera organitzada i exitosa, o la profunda desigualtat i la precarietat vital que pateixen les classes populars, molt especialment la gent més jove, fet que comporta una crisi de legitimitat d’unes institucions públiques que no han estat a l’alçada. Aquests canvis socials no sempre han rebut l’atenció del món acadèmic o dels mitjans que s’esperava d’ells.

Mentre a casa nostra veiem que hi ha qui normalitza l’extrema dreta identitària –ja sigui per no perdre vots a Ripoll o per sumar esforços al Consell de la República–, és molt important caracteritzar-la adientment. Aquesta pren formes diferents en funció del país, del moment històric i del context econòmic i social, i és capaç de dirigir-se a públics diferents (els casos de Vox, Aliança Catalana i S’ha Acabat la Festa en són un bon exemple) amb l’objectiu de dividir-nos. Ho fa reclamant un suposat passat gloriós, apel·lant a l’autoritarisme; odiant el pobre, el dèbil i el diferent; confrontant el feminisme o negant el canvi climàtic. La ultradreta persegueix dividir les classes populars en funció del seu origen o la seva cultura per tal de controlar-les en moments de crisi en comptes d’identificar els problemes estructurals.

Notícies relacionades

Tot per un grapat de ‘followers’

Mentre esperem l’asteroide

Encara que pugui semblar contradictori, la ultradreta ofereix una construcció de la comunitat basada en valors turboliberals (mentalitat de tauró, criptobros, antiimpostos, desregulació, etc.). Per fer-li front és imprescindible construir un model de país alternatiu, amb una proposta clara que impugni la situació actual de desigualtat i precarietat, de crisi de legitimitat del sistema polític. El combat contra l’extrema dreta i les seves diferents expressions requereix l’articulació de fronts antifeixistes amplis.

La lluita contra la ultradreta és clau en el moment que ens ha tocat viure, i anem tard. Des de la Fundació prenem el testimoni de Neus Català, incansable lluitadora antifeixista, per articular aquesta lluita aportant el nostre granet de sorra per treballar amb la gent més jove. Estem centrant esforços a oferir un projecte educatiu per treballar en l’educació secundària, l’educació en el lleure i en l’esport, àmbits determinants en la formació de valors del jovent i en els quals cal dotar-nos d’eines per fer front als discursos d’odi i a l’avanç de l’extrema dreta.