La veritat sobre la Rússia de Putin

El corresponsal d’aquest diari a Moscou durant més d’una dècada, Marc Marginedas, acaba de publicar un llibre esglaiador sobre la natura del règim que lidera Vladímir Putin. Després d’un lustre investigant, Marginedas ha decidit titular el llibre Rusia contra el mundo. No és un exabrupte, reflecteix alguns dels trets més característics del líder rus: la seva convicció que Rússia no només és el país més gran del món, sinó el que millor pot resistir davant la suposada decadència d’Occident. Aquesta supèrbia, atiada per la pèrdua de territori que va suposar el final de la Unió Soviètica, ha conduït Rússia a l’aïllament i a les sancions per la invasió d’Ucraïna, però Putin ha resistit amb mà de ferro. Ha obrat com Atanasi d’Alexandria, aquell bisbe del segle IV que va defensar contra vent i marea l’ortodòxia cristològica afirmant que "si el món va contra la veritat, Atanasio va contra el món". Així és el Vladímir Putin que emergeix d’aquesta llarga investigació, amb la diferència que les seves armes no són els decrets conciliars amb què els primers cristians dirimien les seves penes, sinó les armes. Les tradicionals, que han provocat mort i destrucció a Ucraïna, Síria, Txetxènia i altres llocs, i les híbrides, de natura terrorista, amb les quals amenaça la seguretat de la Unió Europea.

El llibre apareix quan Donald Trump sembla entossudit a relativitzar la repressió que Putin ha exercit contra l’oposició i la vulneració de la sobirania que ha suposat la invasió d’Ucraïna. El president de França i el primer ministre britànic viatjaran a Washington la setmana vinent per intentar convèncer-lo de la seva equivocació. És probable que coincideixin amb les conclusions de Marginedas quan li traslladin la seva visió dels orígens de Putin i del seu tarannà agressiu cap a Europa. No és segur que se surtin amb la seva, ja que Trump ha insistit en les seves bones relacions amb un home que va arribar al poder embolicat en fosques complicitats amb els actes terroristes que van sembrar una profunda inquietud en la societat russa de principis dels anys 90 i van justificar l’ús de la repressió i els inicis d’un nacionalisme agressiu.

El nou ordre internacional que persegueix la nova administració nord-americana no pot fer-se sense Rússia, un país amb una riquesa i una creativitat extraordinàries, que ha resultat empobrit i estigmatitzat per l’ús arbitrari del poder dins i fora de les seves fronteres. Pretendre acorralar una de les principals potències nuclears seria un error. No obstant, ho seria també prescindir de la natura de cleptocràcia disposada a intervenir al mig món del règim que la governa, sense respecte pel dret internacional. Coincidint amb la publicació del llibre de Marginedas, la BBC ha publicat un detallat informe sobre la guerra híbrida que Rússia està lliurant en el fons dels mars, per destruir els cables submarins. Alhora, el New York Post un dels diaris conservadors més importants dels Estats Units, li recordava aquesta setmana a Trump que Putin sí que és un dictador. No vol dir que no es pugui i no s’hagi de negociar amb ell el final de la guerra d’Ucraïna. Però sense oblidar qui hi ha a l’altra banda de la taula.