1
Es llegeix en minuts
A1-204430962.jpg

A1-204430962.jpg / ANNA MAS TALENS

No soc gaire partidari de les metàfores bèl·liques per il·lustrar debats quotidians. Però aquesta vegada sí perquè, a més de l’ofensiva reaccionària mundial, tenim declarada una guerra particular contra la memòria. Sé que fa molts anys que ocultem sota la catifa bona part de la porqueria que ens va deixar la dictadura de Franco, ja que els seus hereus la van ocultar amb la involuntària complicitat dels que, ja en democràcia, no trobaven mai el moment per esmentar les coses pel seu nom.

Però, com que hem saltat de l’ocultació i la dissimulació a l’apologia de la barbàrie, crec que ja no val posar-se de perfil. En cap àmbit, ni personal, ni familiar, ni professional i, sens dubte, mai de la vida en l’educatiu. Per això vull destacar la reacció d’una professora de música que fa poc va enxampar diversos alumnes assajant amb els seus instruments els primers acords del Cara al sol.

Fa temps que aquest costum s’ha estès entre gent jove que no té ni punyetera idea del que va ser el franquisme. Perquè no els ho han explicat, perquè els han mentit o perquè no s’han preocupat de conèixer la història del seu propi país; aquest país al qual alguns creuen que ajuden amb tant braçalet rojigualdo, al crit de puto defender España. Deu ser per això mateix que alguns –o bastants– d’aquests joves admeten en les enquestes que no els importaria viure en una dictadura. Perdona’ls, senyor, perquè no saben el que diuen. Bé, doncs la professora en qüestió es va acostar a ells per preguntar-los si podia començar a repartir hòsties. Literal. Cares de sorpresa...

–Profe, que només és una cançó...

Notícies relacionades

–Ja, però en l’època en què es cantava, els mestres podíem pegar si alguna cosa no ens agradava. Volia que ho sabéssiu.

Destaco l’episodi perquè conec d’altres casos en què els docents han preferit no intervenir per evitar tenir problemes amb els pares. I jo entenc que ser mestre resulta ara més complicat que mai, però abstenir-se en aquests temes no crec que sigui una opció. Perquè tampoc fa falta exercir d’herois, però sí de persones decents i compromeses amb el seu ofici. Ho necessitem.