En companyia de dimonis

1
Es llegeix en minuts
Una escena de A Macbeth Song

Una escena de A Macbeth Song / David Ruanp

Fa més de vint anys que llegia en un conte infantil la història de Macbeth, rei d’Escòcia, explicada a uns nens petits. El pare de les criatures deia que "una nit, va ensopegar amb unes bruixes que li van dir que seria rei i ell s’ho va creure". Les bruixes també li van dir que només havia de tenir por si el bosc de Birnam caminava cap a Dunsinane. Els nens del conte infantil no entenien com un bosc podia caminar. Macbeth tampoc. Fins que ho va veure. De fet, un estratagema del noble Macduff, que va fer arrencar les branques dels arbres i va fer que el seu exèrcit avancés cap al castell..

El pare feia veure que els dits eren arbres i els plantificava davant els ulls dels fills: "Així, el rei es va pensar que de debò era el bosc que caminava, i va recordar allò que li havien dit les bruixes, i es va espantar molt i molt".

Recordava el conte poc després de sortir de veure 'A Macbeth song', la meravella que han produït a La Perla 29 en col·laboració amb el tercet anglès The Tiger Lillies. Una adaptació de la tragèdia de Shakespeare pensada per a tres (fenomenals) actors que fan tots els papers de l’obra mentre els músics presideixen l’escenari, que es converteix, segons escriu Oriol Broggi, en un "grotesc i esperpèntic cabaret", amb ressonàncies del Berlín de la preguerra i de Brecht i Weill, però també del punk, de Tom Waits i d’Antony Hegarty.

Explicat per un idiota

Notícies relacionades

Disset cançons (fosques, inquietants, amb humor negre, hipnòtiques) que conformen la banda sonora del que no és sinó un conte, aquell conte, com escriu Shakespeare, "explicat per un idiota, ple de soroll i fúria, que no vol dir res".

Macbeth no deixa de ser això. Aquell lloc esfereïdor on les bruixes "ho capgiren tot". Una història que, al Teatre La Biblioteca, és un conte, com el dels nens petits, però en aquest cas de pallassos sinistres. "L’infern és buit i tots els dimonis són ara aquí". És l’última cançó d’un espectacle fascinant, a partir de les paraules de Pròsper a "La tempesta". Les portes de l’infern s’han obert i vivim, tots, en companyia del mal.

Temes:

Humor Berlín