Don Quixot de l’espai
Javier Milei, el president argentí amb sospita de criptoestafa, va a una cimera de líders ultraconservadors i regala una motoserra a Elon Musk. No és un acudit, és la realitat. Tot passa davant dels nostres ulls, com una pel·lícula, i l’angoixa creixent ens empeny a tenir por del futur. Trump, Putin, Milei, Orbán, les ultradretes reunint-se per reordenar el món com si això fos una innocent partida de Risk. L’estupefacció no sorgeix perquè tot això resultés inimaginable en les democràcies occidentals, sinó que ens sorprèn i ens esvera perquè l’hem vist mil vegades: però sempre en la ficció, en novel·les distòpiques, en pel·lícules i sèries, sobretot de Hollywood. Vet aquí: avui la realitat reprodueix escenes de la ficció.
Parlant de la màfia siciliana, Roberto Saviano ja avisava de l’error de publicar el malnom dels delinqüents –el Zíngar, el Llop, l’Orella– en lloc del nom real, perquè així s’alimenta la llegenda, la fantasia, i la societat no ho detecta com un problema real. Al centre d’aquesta farsa hi ha l’home més ric del món, Elon Musk. L’amo insaciable de Tesla, de l’Starlink, de X. L’home que, en paraules de Kara Swisher, una de les periodistes que més l’ha investigat, s’ha convertit en la "bola de demolició" de Trump, un servidor que mentre li donin corda desfarà les estructures d’estat democràtiques, amb impunitat i sense cap respecte per les lleis ni per les persones.
Un dolent de pel·lícula
Notícies relacionadesPotser per això darrerament he sentit més d’un cop que Musk sembla un dolent de Batman, o de pel·lícula de James Bond. La diferència, esclar, és que en aquest cas és ben real i té al darrere un govern que li dona suport. Però qui és Elon Musk? Kara Swisher el descriu com una ment infectada per la cultura dels videojocs, hores i hores de ser sempre l’heroi, el centre de la història, per a qui el món és un desastre i ell té la missió d’arreglar-lo.
D’aquí també la seva obsessió per conquerir Mart en un futur proper, un objectiu que els científics diuen que ara mateix és impossible. De nou la ficció: als videojocs, quan maten l’heroi, pot tornar a jugar; a la vida, no.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
