Perpetuar i legitimar les anomalies

Aquest mecanisme es va concretar en la designació d’un mediador internacional, el diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo Pérez, que ha assistit a les diferents trobades, també a la reunió que van mantenir divendres passat a Suïssa els dos partits i a la que van assistir l’expresident del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, el secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, i Juan Manuel Serrano per part socialista i per part de Junts, Jordi Turull, el seu secretari general, Núria Nogueras, portaveu al Congrés i l’expresident de la Generalitat i novament president de Junts, Carles Puigdemont. El cert és que aquesta reunió i tot el que implica no té res de normal en un context democràtic. No és normal que un govern negociï i depengui d’un pròfug de la justícia espanyola. Així era abans de l’amnistia, concedida a més per necessitat i no per convicció i amb moltes deficiències segons l’opinió de la Comissió de Venècia.

No és normal que un govern democràtic negociï la seva supervivència a l’estranger. No és normal que un dels representants del govern sigui algú que no ocupa cap posició orgànica en el partit o un lloc institucional per molta rellevància que pugui haver tingut Zapatero en el passat. I per descomptat no és normal que a aquesta reunió entre representants de partits legals hagi d’assistir un mediador internacional.

El més insòlit

Notícies relacionades

Junts se’n va

En companyia de dimonis

Però el més insòlit de tot és que, malgrat que el mediador reconeix que els acords adquirits no s’han materialitzat, que és justament del que Junts volia deixar constància a través del mediador, com si això fes falta per constatar-ho, s’ha permès deixar de fer de mediador i començar a actuar de part. I ho ha fet sol·licitant a Junts la retirada de la proposició de llei que insta el president del govern a sotmetre’s a una qüestió de confiança i que ha de votar-se aquesta setmana.

El mediador considera que això donaria lloc a un retrocés difícil de superar que podria frenar els avenços i ignora que la tramitació d’aquesta iniciativa va ser una nova concessió del PSOE a Junts per salvar alguns aspectes del decret òmnibus. Perquè el que tampoc pot considerar-se normal és que s’arribi a un acord per salvar una bola de partit i una vegada salvada, qui se n’ha beneficiat, pretengui tornar a la casella de sortida. Davant tal volum d’anomalies pogués que aquest tipus de pràctiques s’ha institucionalitzat, però que no perquè es donin sovint cal legitimar-les i molt menys cal donar-les per bones. Més aviat al contrari, cal denunciar-les com l’anomalia democràtica que són.