Alemanya aguanta
Friedrich Merz, líder de la conservadora CDU, se dirige a sus seguidores después de las primeras encuestas a pie de urna en las elecciones generales alemanas. /
Un 84% d’alemanys han acudit a les urnes. Ha sigut la participació més elevada en 35 anys. Hi havia consciència que eren unes eleccions decisives. Quatre grans conclusions. Una, ha pujat el vot de protesta d’extrema dreta (AfD) i extrema esquerra. Dues, els partits centrals (CDU, SPD i Verds) han resistit i tenen una àmplia majoria –no totpoderosa– en el Bundestag. Tres, la CDU i l’SPD estan en condicions de poder formar un Govern amb majoria absoluta. Quatre, no hi ha hagut efecte Trump. El 20,8% de vots de la AfD era el que ja preveien les enquestes des d’abans de les presidencials americanes.
Els partits de la coalició semàfor (SPD, verds i liberals) surten molt castigats. El 2021 van tenir el 52% dels vots i ara han caigut al 32,3%. Un Govern que es trenca, que pateix la crisi estructural provocada per la pèrdua del gas rus barat, amb creixement zero, i amb atacs terroristes d’immigrants que tenien ordre d’expulsió, no podia no sortir malparat. L’SPD del canceller Scholz perd ni més ni menys que nou punts; els verds, tres, i els liberals –els culpables de la ruptura del Govern–, set. I a més, surten del Parlament, al no arribar al 5% dels vots.
El guanyador destacat és la CDU-CSU amb el 28,5% i una pujada d’una mica més de 4 punts. I Friedrich Merz, el conservador candidat de la CDU (molt allunyat de Merkel) ja ha declarat que mantindrà el cordó sanitari a l’extrema dreta de l’AfD (dada decisiva) i que vol formar un Govern amb rapidesa, perquè Europa ha de reaccionar davant els gestos de l’Amèrica de Trump. El preocupen les pressions de Putin i de Trump. Europa ha de treballar la seva autonomia estratègica.
Sembla, doncs, que Alemanya tornarà, com algunes altres vegades, a una gran coalició CDU-SPD que l’anunciada retirada de Scholz afavorirà. El negociador del SPD serà l’actual ministre de Defensa, Boris Pistorius, un polític molt popular. I la coalició de populars i socialistes a Berlín –a tenir en compte a tot Europa– serà clau per fixar la política de Brussel·les davant la incipient entesa Trump-Putin.
Però el vot de protesta ha sigut fort. L’esquerra de Die Linke ha superat el 8%, un augment de gairebé quatre punts. Són vots potser deguts a la recessió i al rebuig a les reaccions contra la immigració. I l’AfD ha tingut una pujada espectacular de 10 punts, fins al 20,8%, a causa de la recessió, el recel a la immigració, multiplicat pels atacs terroristes dels últims mesos, i a la situació dels lands de l’Est.
La protesta indica que el Govern de Merz –la negociació amb l’SPD serà laboriosa– haurà d’emprendre reformes de fons per dinamitzar l’economia i enquadrar millor el corrent migratori. Però l’AfD no ha pujat per l’efecte arrossegament de les picades d’ullet encoratjadores de Trump, Musk i Vance. Ja abans les enquestes li donaven el 20%. És potser un indicatiu del que pot passar en altres països europeus. En tot cas, no és una bona notícia per a Abascal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
