A l’espera d’un nou model alemany

Els editorials estan elaborats per l'equip d'Opinió d'El Periódico i la direcció editorial

Els resultats de les eleccions a Alemanya no deixen lloc a dubtes. Tal com apuntaven les enquestes, els democristians liderats per Friedrich Merz han aconseguit la victòria i podran formar govern tot i que el seu creixement ha sigut molt limitat. Així mateix, s’ha certificat el càstig dels electors cap a la coalició semàfor que ha governat Alemanya aquests últims anys fins al punt que els socialdemòcrates han obtingut el seu pitjor resultat des de temps de Bismark, els liberals han sigut esborrats del Parlament al no superar la barrera electoral del 5% i Els Verds han patit un seriós retrocés. En canvi, han experimentat un fort creixement tant la dreta radical d’Alternativa per Alemanya (AfD) com l’esquerra radical de Die Linke, i les dues formacions pràcticament han duplicat els seus percentatges de vot respecte a les anteriors eleccions. Crida l’atenció també la distribució geogràfica del vot amb una antiga Alemanya Occidental que majoritàriament s’ha inclinat per la CDU/CSU davant una vella Alemanya Oriental que s’ha decantat per l’AdF, evidenciant fins a quin punt la cultura política, el passat autoritari i un desequilibri econòmic encara no superat pesen tot i que passin els anys.

No obstant, i malgrat que el creixement de les formacions situades en els extrems de l’espectre ideològic apunta a una polarització de la política alemanya, el cert és que la decisió del futur canceller, Friedrich Merz, de mantenir el cordó sanitari a la dreta radical com és habitual a Alemanya, però també a l’esquerra, juntament amb la vocació cooperativa dels partits establerts que ha donat lloc a nombroses grans coalicions al llarg de la història, farà possible el naixement d’un govern de caràcter centrista, tot i que encara no estigui clara la fórmula.

Alemanya ha de formar govern al més aviat possible per raons de política interna i per raons de política exterior. Internament ha de deixar enrere la paràlisi en la qual l’han sumit els desacords en el si de la coalició semàfor i per a això Merz haurà de ser capaç de forjar un programa de govern que superi les possibles contradiccions, garanteixi estabilitat i li permeti tornar a ser la locomotora econòmica europea. En depèn en gran manera que Alemanya pugui recuperar el lideratge en el si de la Unió Europea en un dels moments més complexos de la seva història per l’amenaça russa i pel canvi de rumb de la política exterior nord-americana, mantenint la fermesa davant aquestes amenaces com Merz s’ha compromès a fer.

Que l’Afd no tingui opció de governar no ha de fer perdre de vista les causes del seu creixement, en especial de l’AdF, que ha penetrat entre els electors més joves. Que aquest partit es mantingui en l’oposició li permetrà continuar capitalitzant el descontentament si les forces de govern no prenen nota de quines són les preocupacions dels electors que els han recolzat. Perquè una cosa és mantenir la política del cordó sanitari evitant qualsevol col·laboració institucional amb aquestes forces i una altra de molt diferent és ignorar les problemàtiques que expliquen el vot d’una cinquena part de l’electorat alemany, i més si això pot derivar en una fractura territorial. I el que faci Alemanya respecte a això a partir d’ara servirà d’exemple.

Temes:

Govern Editorials El Periódico CDU

Inicia sessió 0 Comentaris