Durant anys ens vam dotar d’un sistema social en el qual es diluïa la diferència entre estar forradíssim i no tenir-ne ni cinc. De fet, la diferència estava molt clara, només faltaria. La tranquil·litat de tenir diners no es comparava amb res. Fins i tot et podies permetre el luxe d’afirmar que el tema dels diners no et feia perdre el son i que rares vegades hi pensaves. El que vull dir és que per a segons quines qüestions era bastant igual tenir molts diners que tenir-ne més o menys pocs. En aquell temps no es confonia ser ric amb ser totpoderós. Cap fortuna, vella o nova, arribaria per aconseguir béns que, en el fons, no tenien preu, no es venien, ja que d’aquests depenia la igualtat efectiva de tots els ciutadans al marge de la seva condició personal o social. Remetia a l’essència de la democràcia.
Però aquell temps va començar a esquerdar-se quan els superrics del capitalisme tecnològic van deixar de conformar-se a ostentar el poder econòmic. Van decidir que aquest era un petit caramel. Ja no tenia sabor, de tant llepar-lo. Hi havia massa gent milionària així que necessitaven alguna cosa més, una cosa que els diferenciés dels que eren simplement rics. Van posar llavors la vista en altres poders, i en el país –Estats Units– on semblava impossible, perquè la seva democràcia es dotava de savis i complexos contrapesos, els van aconseguir.
Un dia es van preguntar en veu alta el que fins en aquell moment només s’atrevien a pensar per a ells: ¿Per què no podien manar més, i fer tot el que volguessin, si no hi havia res que no poguessin comprar? De què valia fer-se supermilionari si no tenien qualsevol cosa que desitgessin al seu abast. I ja estan manant, i pensant què poden a la fi fer que abans no podien. Representen alhora el poder econòmic, l’executiu i el legislatiu. Potser també el judicial. Ningú els pot negar res. Ni el més monstruós. I si els preguntes per què ho fan, et diran perquè poden, i si la resposta no t’agrada, en tenen una altra d’encara més atroç: "Perquè m’ho vau permetre".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
