Editorial

Els interessos de la quitació del FLA

La prioritat hauria de ser garantir el finançament de serveis públics, no desgastar el Govern o l’oposició

2
Es llegeix en minuts
Els interessos de la quitació del FLA

La decisió del Govern de condonar una part del deute que tenen les comunitats autònomes amb l’Estat pels crèdits obtinguts a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) és el resultat, evidentment, d’una de les exigències per part d’ERC per recolzar la investidura de Pedro Sánchez. I beneficia les finances de la Generalitat de Catalunya; però també el conjunt de territoris, que es van veure, majoritàriament, obligats a endeutar-se més de l’usual per poder fer front a la gran crisi econòmica que va començar el 2008. De fet, el FLA es va crear el 2012 precisament perquè en plena crisi financera, tots els governs autonòmics poguessin accedir a uns recursos que els mercats no els facilitarien, però que sí que podia mobilitzar l’Estat. La quitació representa un total de 83.252 milions per al conjunt de les comunitats, dels quals una mica més de 17.000 són els que seran condonats a la Generalitat. Aquesta quantitat, 2.000 milions més dels pactats entre Sánchez i Esquerra fa dos anys, suposa el 22% del deute que Catalunya té amb el FLA. El líder d’ERC va assegurar que aquesta quantitat equival "a tot el que el Govern inverteix anualment en salut, educació, universitats i investigació". Andalusia supera en termes absoluts aquesta quantia, ja que li seran condonats gairebé 18.791 milions, i la tercera comunitat més beneficiada és la valenciana.

La decisió allibera les comunitats d’una càrrega que les tenia lligades de peus i mans, amb un deute acumulat que les obliga a abonar recursos als interessos i els impedeix accedir al mercat creditici. No obstant, les discrepàncies venen des de fronts i interessos diversos. Junts ja ha anunciat que està en contra del cafè per a tothom i exigeix un tracte singular i la condonació del total del deute de la Generalitat. Però cap millora del finançament de Catalunya serà possible sense atendre les necessitats d’altres comunitats, i negar-s’hi és tant com bloquejar qualsevol avanç possible en termes realistes. També la direcció del PP ha optat per abstreure’s del benefici que aquesta quitació pot suposar per a les autonomies que ells governen, i el seu líder ha expressat la seva oposició a la mesura, que qualifica de "trampa". En el Consell de Política Fiscal i Financera es veurà si els presidents autonòmics populars segueixen o no les consignes . Molts d’ells ja han començat a rebutjar la quitació amb arguments diferents i segurament mantindran aquesta posició en primera instància, però a l’hora de la veritat el més probable és que es vegin forçats per pura responsabilitat a adoptar la decisió que sigui més avantatjosa per a les finances de la seva comunitat.

A això també juga el Govern. Perquè per important que sigui alleujar les finances autonòmiques, una cosa que s’hauria d’haver fet ja fa temps, no se li amaga a ningú que el moment buscat per Sánchez per emprendre-ho té un doble interès: recompondre els suports que va aconseguir el 2023 per a la seva investidura i esquerdar públicament els populars. Si aconseguís refer les relacions amb els que el van recolzar en la investidura, que no ho té fàcil, Sánchez podria obtenir unes setmanes sense aquests sobresalts a què el tenen acostumat els seus socis, i si pogués dividir el PP, debilitaria la seva tasca d’oposició. Això, tant com l’afany del PP per desgastar Sánchez, formaria part dels interessos aliens a la mesura.