El pla Trump: destrossar l’ONU

Aquí se’ns diu que com podem qüestionar el que la gent ha votat. Ens ho diuen just els que fan anys que parlen d’un Govern il·legítim a Espanya. Més enllà de les seves contradiccions, és clar que podem qüestionar Trump quan les mesures per als seus acaben per afectar els nostres. Quan el que decideixen allà acaba amb conseqüències aquí, al nostre entorn o, en resum, en drets humans que es volen treure de sobre d’una tacada. Ell, el seu amic Elon Musk i els plutòcrates que se li sumen, ja ens han demostrat que els drets destorben per als seus negocis.

Després de fer una campanya basada en conspiracions, a posar en dubte la democràcia, han activat un pla b. Si no pots fer mal a la democràcia de manera directa perquè no et diguin dictador, l’alternativa és abandonar tot el sistema de garanties de les Nacions Unides perquè l’organització mori per si sola. I una manera d’aconseguir-ho és passar de les entitats internacionals i d’acords assolits per presentar-te com un heroi que desafia el món.

Repassem-ho. Els Estats Units se’n van de l’Acord de París, de l’Organització Mundial de la Salut i del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, desmantella la seva Agència per al Desenvolupament Internacional (USAID), amenaça d’anar-se’n de l’Organització Mundial del Comerç (OIT) i està, per descomptat, en contra del Tribunal Penal Internacional. ¿Per què tota aquesta cascada de sortides i menyspreus?

Fàcil, perquè molesten els drets, la justícia, la ciència i que els diguin com fer les coses. No és fútil que un fiscal del Tribunal Penal Internacional, que va investigar Israel pels crims de guerra a Gaza, hagi sigut sancionat. Se n’esperen més. Tot perquè espera fer un Gaza, ciutat de vacances. Tot perquè els drets de tota una població li rellisquen. On hi ha destrucció d’un país ell ja vol fer-ne una neteja i rendibilitzar-ho. Anar-se’n del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides és pel mateix. Diuen els EUA que és en resposta per haver adoptat mesures esbiaixades contra Israel, el seu nen aviciat. Volen carta lliure i que res freni els seus plans, que hi ha molts diners en joc.

Aquestes són les més greus, ja que els importa ben poc el dret internacional. Però la resta d’idees i propostes de sortida també tenen la seva cosa. Amb retirar-se de l’Acord de París, surt del pacte per limitar l’augment de la temperatura global. Allò de deixar un món millor per a les futures generacions no va amb ell.

Sortir de l’OMS no només posa en risc la població nord-americana en cas, per exemple, de possibles futures pandèmies; també la resta del món, ja que es quedaria fora d’accions d’organització on la suma d’estats és la fortalesa.

Notícies relacionades

El meu últim article aquí

Lectures alemanyes

¿El risc? Que això genera un efecte en cascada entre els seus. Milei, a l’Argentina, i Salvini, a Itàlia, ja han fet la mateixa proposta. Desmantellar l’USAID també ens posa en risc a tots, ja que deixa d’aportar en projectes de salut, educació o control d’epidèmies. Això sí, delega en el seu amic Musk perquè acomiadi funcionaris federals. Venen la idea que la democràcia causa molta despesa, però no ens detallaran mai els comptes dels negocis de Musk i d’altres plutòcrates, arran dels tractes de favor que rebran del president.

El seu electorat aplaudeix però no sabem com acabaran, d’aquí a uns anys. Potser reaccionen quan pateixin en la seva pròpia pell algunes conseqüències. No és complicat veure per què Trump té la mirada posada a Europa, més enllà dels aranzels, que són només la punta de l’iceberg. Ell i els seus amics veuen en el vell continent, malgrat els seus errors, l’últim bastió dels drets humans. Per això ja hi ha els cavalls de Troia dins de la Unió, per fer el possible per carregar-se-la. El que queda clar ja és quina serà la seva estratègia. Tot sigui pels diners i per aniquilar els drets.