Benvinguts a Gaza, ciutat de vacances

Notícies relacionades

Els efectes del turisme, i de la seva taxa

Protagonistes

L’engendrament en qüestió no ha sigut fabricat a la Casa Blanca. Pel que sembla, s’ha descarregat de Rumble, una plataforma de vídeo amb seu a Florida, com la luxosa residència del president nord-americà. De Mar–a–Lago a Gaza–a–Lago. El clip, de 30 segons de durada, sobrepassa els límits del cinisme: sobre la runa brollen palmeres, piscines i hotels. El multimilionari Elon Musk disfruta del menjar local –pa de pita i hummus– en una platja blavíssima. Trump i el seu amic Benjamin Netanyahu apareixen ajaguts en hamaques mentre degusten còctels de color taronja Aperol. Plouen bitllets sobre la pobra gent, i dos presumptes membres de Hamàs, barbuts, cintes verdes als fronts, s’han transformat en hurís, en sensuals ballarines de la dansa del ventre. Una cançó pesada repeteix la tornada "golden future, brand new life" (un futur daurat, una vida completament nova). La intel·ligència artificial va desplegant els seus tentacles desposseïda d’empatia.

La proposta de Trump per a la franja de Gaza, que ja va ser presentada a principis de febrer, és tan atroç com inviable. Suposaria no només la deportació forçosa de dos milions de palestins cap a Egipte i Jordània, països que ja han expressat el seu rebuig frontal d’un pla que constitueix un crim de lesa humanitat, sinó també que els saudites renunciessin a la creació d’un Estat palestí. El president nord-americà n’és molt conscient; la idea del balneari a Gaza és tinta bruta de calamar, una cortina de fum per continuar cometent malifetes a Cisjordània, per encobrir les corrupteles de Netanyahu; la constatació final que el business està per sobre de la política. El mateix s’explicita en el suposat pla de pau per a Ucraïna: Trump s’arroga el dret a cobrar-se els 130.000 milions de dòlars en ajuda concedits a Kíiv en la forma de beneficis per l’explotació de les terres que contenen minerals estratègics, l’extracció dels quals no serà tan fàcil com pinten. Ni una paraula, no obstant, sobre com es garantirà la seguretat de l’exrepública soviètica. El món tal com el coneixíem ha desaparegut de cop. Ja no imperen les lleis internacionals ni el respecte a les fronteres, sinó el gest histriònic de la motoserra. A Milei li ha passat pel cap que les persones amb discapacitats puguin ser classificades com a "idiotes" i "imbècils". Benvinguts al Far West. La llei del més fort per un grapat de dòlars, mentre l’esglai ens converteix en estàtues de pedra vana.