L’aposta (encertada) de Collboni per Montjuïc

1
Es llegeix en minuts
El alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en la conferencia anual Lalcalde respon.

El alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en la conferencia anual Lalcalde respon. / Marc Asensio Clupés

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va dedicar la seva conferència anual al Col·legi de Periodistes a explicar l’aposta de la ciutat per la remodelació de la muntanya de Montjuïc, una zona que la por irracional de l’especulació ha deixat més a prop del raval que del Central Park que pot ser. Collboni recull així el guant d’alguns sectors de la ciutat que fa anys que propugnen aquesta aposta, tal com vam exposar en EL PERIÓDICO el Nadal del 2022 quan vam dedicar un ampli desplegament a explicar les inquietuds ciutadanes respecte a aquesta zona urbanística. El pla de Collboni, amb una ambició que es projecta fins al 2035, inclou l’arribada del metro i els canvis a la porta d’entrada a la muntanya des de la plaça d’Espanya amb les reformes del recinte de la Fira, del MNAC i del Sant Jordi Club.

Notícies relacionades

Amb tot, les pedres són importants, però el relat ho és encara més. I Montjuïc és un personatge a la recerca d’un autor. El concepte de muntanya olímpica ofereix un balanç agredolç. L’anella que formen l’Estadi i el Sant Jordi, gràcies a la magnífica gestió de l’equip de BSM, és un exemple global d’explotació a favor de la ciutat d’infraestructures concebudes per a uns jocs olímpics. Però l’Olimp continua sent una cosa allunyada del dia a dia dels ciutadans corrents.

No ha de generar por que Montjuïc s’integri en la trama urbana de la ciutat. Perquè pot continuar sent una illa verda però tan accessible i acollidora com ho és ara Consell de Cent. El gran repte de la muntanya no és, a partir del pla de Collboni, ni l’accessibilitat ni els serveis públics, sinó els usos d’uns terrenys que ara són terra de ningú. Aquest és el relat que falta. Si a la muntanya s’hi accedeix per una illa de museus i al cim hi ha equipaments esportius i lúdics, queda per definir el que es vol posar a la falda que mira al mar i a la que mira als barris de la Zona Franca. Han de ser activitats que generin vida quotidiana no només per a ells, sinó a la ciutat.