Protagonistes

Els parcs zoològics, en fi, s’han quedat obsolets també perquè la nostra sensibilitat ha tingut canvis. Potser ha arribat l’hora de començar a clausurar-los. En cas de continuar oberts, caldria incloure-hi els éssers humans. No per a res, sinó perquè ens veiéssim, ja que ens tenim tan a prop que amb prou feines ens n’adonem de nosaltres mateixos. La instal·lació podria consistir en la reproducció d’un pis de 60 metres quadrats compartit per dues famílies. Al cartell explicatiu s’hi exposarien les dificultats d’una família mitjana per llogar un habitatge amb un sou mitjà o mínim. D’aquesta manera podríem observar amb deteniment a fora el que tenim a dins: el microones brut, la cuina trencada, el bany escantellat, potser fins i tot amb algun escarabat d’attrezzo.

Notícies relacionades

Els efectes del turisme, i de la seva taxa

La nedadora

Veuríem com som.

I d’aquesta manera els nens començarien a preguntar-se com és que viu més bé un lleó en captivitat que no pas un ésser humà lliure. ¿Lliure? ¿Hem dit lliure? Suposadament lliure. Davant l’habitatge mitjà s’hi podria instal·lar el d’un milionari perquè quedés patent que els éssers humans repartim la riquesa pitjor que els ximpanzés, fins i tot pitjor que les rates. És clar que hi ha tanta varietat d’éssers humans que potser caldria dedicar un zoològic sencer a aquesta contradictòria espècie intel·ligent o suposadament intel·ligent. No dic, en fi, que tanquin els parcs temàtics dedicats a les bèsties; però, si continuen oberts, n’hauríem de ser els protagonistes.