¿De nou el debat sobre el hijab?

He de reconèixer que en aquest tema sempre he escoltat dones de diferents països, que han nascut en aquest context, i el més just és que siguin elles les que facin el relat des de les seves vivències i experiències. Altrament, sempre ens responen que callem les blanques, que parlem des d’una perspectiva colonial i que va contra la lliure elecció.

Així que amb aquest tema sempre acudeixo al que considero més independent i consensuat: els drets humans. I, entre això, a les normes comunes per a totes nosaltres en el Conveni d’Istanbul. Allí s’aclareix que "ni la cultura, la religió o la tradició justifiquen actes de violència" a les dones. Crec que poc podem dir de colonial i islamofòbia contra aquest conveni i aquest marc.

I, respecte a la lliure elecció, queda entre cometes quan hem vist accions a l’Iran, de dones tallant-se els cabells o cremant el hijab en manifestacions, a partir del cas de Mahsa Amini. Ella va morir per les pallisses rebudes després de ser detinguda i torturada, perquè se li veien part dels cabells a través del hijab.

Les dones, quan neixen, no trien per instint posar-se un vel per gust, sinó que és una norma imposada en un context cultural i religiós, perquè només les dones siguin acceptades. La història del vel ve de Mesopotàmia, l’Antiga Grècia, l’Antiga Roma, i sota el judaisme comença a adquirir un valor religiós que va passar a la resta de religions, com l’inici del cristianisme i després l’islam. Aquí es fa un pas més quan arriba la xaria i s’imposa des de la política.

Notícies relacionades

Trump & Putin

Que el malson no es converteixi en realitat

Són multitud les autores feministes d’aquests contextos que han escrit contra el hijab, a les quals no es pot acusar de colonials ni d’islamofòbiques, com tampoc pot fer-se contra les iranianes. I, alhora, les feministes som conscients que rere un vel hi ha una persona, una dona. I coneixem quant es juguen moltes d’elles aquí al treure’s un vel que fa que s’enfrontin a la seva família, amb un alt risc de represàlies, que quedin marginades de la societat, i sense accés a l’educació que necessiten per ser independents. França va prohibir l’ús del vel islàmic el 2004. Permetre el seu ús públic (igual que es porten altres robes o símbols) no significa que no es limiti en espais oficials, i viceversa.

El que falta és afrontar un debat sense demagògies per platós, parlant elles per confrontar matisos, però sense trampes, que no hi ha lliure elecció quan el que hi ha és una imposició per poder sobreviure.