Benvinguts, agressors

En viu i en directe, Trump i el seu vicepresident, J. D. Vance, van anunciar per televisió la caducitat del president ucraïnès: ja no serveix, ja no ens serveix. Davant els nostres ulls, en prime time, l’espot de l’enfonsament d’un món. No és un gir conservador, no és això, és el final d’una ètica (o la voluntat d’acabar amb ella).

Atenció: la mateixa que defensa la Unió Europea. És la política que dona l’esquena als drets humans, que menysprea la víctima fins al límit de culpar-la de l’agressió, és la unió de la força, la crueltat i la injustícia, la política com a pura i dura transacció econòmica. Res d’això és nou en l’exercici del poder, una altra cosa és l’ostentació sense escrúpols des d’una democràcia.

És difícil mirar de qualificar el que va passar divendres passat, però és molt possible que aquesta emboscada nord-americana acabi passant als llibres d’història. El dia en què Trump es va posar del costat de l’invasor i va donar l’esquena a l’aliat. Entre dictadura i democràcia, va triar el seu bàndol. I va ser el de Putin. ¡Endavant, agressors del món! Els EUA us saluden amb una pancarta de benvinguda.

Escoltar l’exigència d’agraïment a Zelenski per part de Trump i Vance era una cosa semblant a assistir a les amenaces d’uns esbirros d’institut, a la degradació d’unes novatades passades de voltes. En qualsevol moment, semblaven a punt d’exigir que els llepés les sabates. Un espectacle insuportable. Una ignomínia. I, també, un avís a navegants. Ningú, absolutament ningú, sigui ciutadà o país, està fora de perill al costat de Trump.

Notícies relacionades

La difícil dissuasió nuclear europea

El masclisme en l’era Ábalos

En aquest nou ordre (im)moral qualsevol pot ser el pròxim Zelenski. Tan aviat com deixi de ser interessant.

Quan Trump va etzibar al president ucraïnès que estava «jugant amb la tercera guerra mundial» també amenaçava la UE. Amb mi o contra mi. La temptació de repartir-se el món. Roosevelt i Stalin a la Conferència de Ialta. ¿I Churchill? El pitjor és que sabem que seran molts els que es posaran al costat de Trump. Per temor o per admiració. Les víctimes d’avui seran els culpables de demà. Ucraïna, sí, però ¿per què no Polònia, Estònia o Lituània? També la massa de treballadors que lel van impulsar a la presidència esperant un futur millor seran traïts. Ja han complert el seu paper. El seu vot, els grillons del món.