Una delegació amb límits

Com apunta el preàmbul del text negociat per les dues parts, el fenomen migratori té un impacte directe en multitud de polítiques públiques necessàries per fer efectiva la integració social dels nous components de la societat catalana. Moltes d’aquestes polítiques ja són competència de la Generalitat, o fins i tot dels serveis socials municipals. Que en el territori de Catalunya puguin ser exercides de manera transversal i integrada per part de la Generalitat és una demanda lògica des de la defensa de les cotes més grans possibles d’autogovern per a Catalunya. També pot portar a una gestió adequada i ajustada a les necessitats del territori. Tot i que és difícil imaginar quines grans diferències es poden marcar dins de l’actual marc legislatiu espanyol i europeu. De la mateixa manera, l’exercici de governança compartida de moltes d’aquestes competències pot ser extremadament difícil de desplegar i coordinar. La mateixa delegació de competències estatals en una matèria tradicionalment reservada a l’Administració central de l’Estat (que no traspàs) té unes limitacions interpretables, atenent el text constitucional, que inevitablement acabaran en un recurs el resultat del qual és aventurat preveure. Sobretot si s’intervé en una política tan fonamental a través d’un acord bilateral en lloc d’un pacte d’Estat.

És tan evident que Junts té tanta necessitat que la legislatura no s’esgoti, almenys fins que l’amnistia hagi arribat a tots els seus potencials beneficiaris, com que requereix poder argumentar que l’estabilitat del Govern de Sánchez només s’aconsegueix amb concessions substancials a les seves successives demandes. Per no citar el missatge que considera que ha d’enviar a la franja del seu electorat temptada per Aliança Catalana. I per això explica l’acord en termes (traspàs integral de competències, capacitat exclusiva per procedir a expulsions, possibilitat d’exigir el català com a requisit per mantenir els papers de residència) que van més enllà del que s’ha pactat i fins i tot del possible. Dues de les expressions més repetides en el text presentat al Congrés són que es "delega l’execució de la normativa de l’Estat" i que se seguiran els "criteris que estableixi la Junta de Seguretat". I això és així per començar perquè no hi pot haver decisions que afectin la possibilitat de residir en una part de l’Estat i no en una altra, i encara més, a Europa. Amb una política migratòria regida des d’Europa i la política de fronteres establerta al Tractat de Schengen, hi ha moltes coses que es poden fer millor, però no de manera gaire diferent.