Demi Moore i el que queda dels Oscars

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

04 de març del 2025. 00:15

0 Comentaris

Associated Press/LaPresse / LAP

L’any en què semblava que Hollywood faria les paus amb l’edatisme, i allí estava Demi Moore com a favorita a un Oscar per demostrar-ho, pujada encara al tsunami exitós que l’empeny des de fa mesos, tampoc va ser així. El temps dirà si aquesta edició dels premis del cine acaba recordada pel reconeixement a una noia semidesconeguda, Mikey Madison, o per la manera en què ha caigut derrotada la candidata més rutilant i veterana, l’actriu que presumia d’au fènix de la interpretació, la del llarg salt del cine de crispetes al prestigi dels Oscars. La seqüència gairebé final de la gala, la de l’obertura del sobre amb el nom de la guanyadora a millor actriu, va causar un dolor gairebé físic: el rostre trasmudat de Moore a l’escoltar que li han arrabassat el premi ja és història del cine. Com una pel·lícula dins d’una pel·lícula, La sustancia, ha saltat del cel·luloide a l’auditori del teatre Dolby de Los Angeles i la seva protagonista, en la ficció i la realitat, ben just ha acariciat un somni que semblava assegurat i que se li ha escorregut entre els dits. La història de la dona que lluita contra el pas del temps i l’empremta estètica que li deixa torna a ser derrotada per una jove promesa amb tota la vida al davant. Tremend missatge dels premis del cine que són aparador i oportunitat única per difondre valors, tendències i reflexions.