El fanalet vermell

¿Com es pot recolzar Ucraïna? ¿Com es pot prevenir que altres països europeus no siguin engolits per Putin si la pau avantatjosa pactada amb Trump estimula la seva gana territorial com va passar amb Hitler després del pacte de Múnic de 1938? La invasió de Polònia va ser el 1939, un any després. Per això el primer ministre de la Gran Bretanya, el laborista Keir Starmer, va convocar la cimera de Londres de diumenge. Els Estats Units ja exhibeixen serioses reserves a l’OTAN, el pacte que garanteix l’ajuda mútua en cas d’agressió exterior i Europa està obligada a prendre decisions. Ha d’augmentar els pressupostos de Defensa. Amb Putin i Trump allò de "si vols la pau, prepara’t per a la guerra" és el ser o no ser.

Els països europeus es van comprometre a gastar en Defensa el 2% del PIB. Però no hi arriben malgrat que Polònia i Estònia, més temoroses de Moscou, li dediquen el 4,12% i el 3,43%. La Gran Bretanya i França, els dos països amb armament nuclear, el 2,33% i el 2,06%. I Espanya és l’últim de la cua amb un 1,28%. I arribar al 2% serà difícil perquè la vicepresidenta Yolanda Díaz s’hi ha manifestat contrària. I el portaveu de Podem exigeix sortir de l’OTAN.

Notícies relacionades

Matar el pare americà

Sense cartera, planter

A Espanya, una gran majoria mira Trump amb recel (el 66%) sense grans diferències entre els que voten el PSOE i el PP (81% i 69%). I són els dirigents de Podem i Sumar, els electorats dels quals són els més contraris a Trump, els que més s’oposen a l’augment de la despesa militar. Malgrat que Putin i Trump s’entenen per repartir-se Ucraïna –i manar al món– parlen com si no passés res. Han de pensar que Putin és un polític raonable i que, si no fos així, Trump ens defensaria. I si Espanya vol ser un soci fiable de la UE –que sigui ajudat com amb els fons de regeneració després de la pandèmia– no pot ser com el que mostren unes dades de The Economist. L’ajuda a Ucraïna el 2022-2024 va ser el 0,8% del PIB a Dinamarca, el 0,4% a Suècia i de més del 0,2% a Alemanya. Espanya, 0,1%, el fanalet vermell.

Està bé que Sánchez anés a Londres, però Espanya no pot continuar sent l’últim de la cua. Europa es juga molt i els dos grans partits espanyols –i europeus– ho han de discutir junts. Per ser respectada Espanya necessita un mínim d’estabilitat en la seva política exterior. Sigui qui sigui president. Per això és tan absurd que Sánchez no hagi trucat a Feijóo com que Feijóo digui que no sap en qualitat de què Sánchez va anar a Londres. ¡Però si fins i tot hi va ser Olaf Scholz, que ha perdut les eleccions i està en funcions.