La igualtat no és un joc de suma zero

Els avenços aconseguits són molts, sobretot en drets i accés a la formació i al món laboral, però encara estem lluny d’aconseguir la igualtat real i efectiva. No obstant, la percepció equivocada que la igualtat ja s’ha aconseguit és preocupant, perquè pot desmotivar l’adopció de mesures per continuar avançant. En un estudi recent de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, hem vist amb sorpresa que un 42% d’empreses creuen que no hi ha discriminació cap a les dones al mercat laboral, davant un 20% que sí que ho creuen (Enquesta de Clima Empresarial del tercer trimestre del 2024). Potser el fet que tinguem lleis que promouen la igualtat pot fer pensar erròniament que ja no existeix discriminació. Però el cert és que les bretxes que persisteixen avui són les més difícils d’eliminar, perquè estan més arrelades a patrons culturals i mentals.

Multitud de dades certifiquen l’existència de desigualtats de gènere al mercat laboral, que es manifesten de moltes maneres (sectors feminitzats, sostre de vidre, jornada parcial, economia submergida..), però queden resumides a una xifra: les dones cobren un 19,5% menys que els homes a Catalunya.

Un estudi recent de Libertad González i Alicia De Quinto assenyala que les polítiques de conciliació han ajudat a la permanència de les dones al mercat laboral i a millorar els seus ingressos a llarg termini, al permetre’ls mantenir l’ocupació i compatibilitzar-ho amb la maternitat. El problema és que aquestes mateixes polítiques de conciliació no han fomentat que els homes entrin més al món de les cures, a excepció de l’equiparació de la baixa paternal i maternal, que sí que sembla haver contribuït tant a augmentar la dedicació laboral de les dones com a augmentar la participació dels homes en les cures.

Incentius econòmics

La realitat és que les dones han tingut incentius econòmics per entrar al mercat laboral, però els homes no tenen els mateixos incentius econòmics per compartir les feines de casa i les cures. Mentre no repartim aquesta responsabilitat per igual, les dones tindran moltes més dificultats per avançar en el món laboral o bé acaben renunciant a la maternitat desitjada.

Notícies relacionades

Polítiques aranzelàries de Trump

Prehistòria de Trump

Les dones desitgen compartir més aquestes cures. Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (INE), més d’un terç de les dones amb fills menors de 5 anys i més de la meitat de les dones amb fills de 5 a 15 anys que treballen a temps parcial desitjarien treballar més hores. I d’altra banda, els homes que participen en les cures també guanyen, no econòmicament, però sí que s’ha estudiat que són més feliços i estan més sans. Necessitem referents d’homes cuidadors que mostrin amb orgull la importància d’aquesta tasca.

L’error és pensar que l’economia és un joc de suma zero, on les dones desplacessin els homes. En realitat, l’aprofitament del potencial femení generarà més beneficis a les empreses, perquè les dones tenen més formació i competències clau per gestionar els reptes actuals, cosa que permetrà el creixement empresarial. El resultat serà un augment del PIB perquè creixerà l’ocupació, el salari mitjà, la productivitat i es cobriran vacants en sectors d’alt valor afegit. Ningú hi perd, la societat hi guanya.