¿Rubiales condemnat?

És clar que, des de la cultura patriarcal, a la qual s’adscriu el cor de veus que lamenten aquesta condemna, no té inequívoc contingut sexual gairebé res, i són acceptables els aplaudiments al darrere, les friccions amb els genolls sota la taula, i fins i tot el tocament directe de genitals, perquè des d’aquesta cultura, la lliure determinació en matèria sexual, especialment de les dones, és irrellevant, i només se les ha de protegir en els supòsits més greus de conductes d’abús sexual, i encara exigint a la víctima que adoptin una defensa numantina del seu honor perquè, si no, "què m’heu d’explicar, és sospitosa que consentia".

El fet sorprenent de la condemna de Rubiales, com va dir fa poc Aitana Bonmatí, és que no hagin condemnat Rubiales i els seus sequaços per les coaccions i amenaces, tant a la víctima com a algunes testimonis del fet, perquè fessin un vídeo de declaracions "traient ferro a l’assumpte", i posteriorment, perquè es retirés la denúncia. No es comprèn, de cap manera, que es condemni per l’abús sexual, i per aquestes coaccions, que constitueixen un delicte contra la mateixa administració de Justícia, es deixi la conducta en una total impunitat, amb la qual cosa, a més d’imposar la pena en el grau més baix imaginable, el Sr. Rubiales ha sortit pràcticament impune.

Jo a aquests nostàlgics dels codis penals del franquisme, que enyoren les penes de reprensió pública que s’aplicaven abans de 1995, he de dir-los que la reforma del Codi Penal que es va efectuar el 2022, per aplicar el principi del només sí és sí, em sembla un avenç enorme per a les dones, perquè d’una punyetera vegada el bé jurídic que protegeix el codi és la seva llibertat de decidir el que volen fer en matèria sexual, i l’únic defecte que veig a aquesta reforma, ho he dit en algun article científic, és que es deixa excessiu arbitri als jutges, que així poden concloure una conducta com la de Rubiales amb una peneta de multa de 10.800 euros, com van permetre sortir de presó una rastellera de violadors i abusadors.

Llibertat sexual

Aquesta manera de llançar terra a tots els tripijocs que van efectuar des d’una entitat privada d’utilitat pública, com és la Reial Federació Espanyola de Futbol, per protegir el que va ser el seu president, a costa dels drets i de la llibertat de les jugadores, em recorda una mica a les dificultats de tot tipus que em van posar per investigar i acusar una xarxa de pederastes que operava a Barcelona i que, segons informes policials que obraven en la causa, efectuaven festes en què participaven personalitats de gran rellevància política.

Notícies relacionades

Matar el pare americà

El fanalet vermell

Tristos records d’altres temps, en els quals jo actuava en nom de l’Ajuntament d’aquesta ciutat, acusant aquells indesitjables que abusaven de menors al Raval, i on a un dels lletrats de la defensa no se li va acudir cap altra cosa que presentar com a prova un llibre d’Arcadi Espada, titulat Raval: De l’amor als nens, en el qual, d’una o altra manera, es defensava la licitud dels contactes sexuals d’adults amb menors. ¡Quin fàstic!

Acabo dient que la conducta del Sr. Rubiales, es miri com es miri, i fos el petó amb o sense llengua, té una lectura que la fa inqüestionablement delictiva perquè, gràcies a Déu, el codi el que castiga avui és realitzar qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d’una persona, sense el seu consentiment, com va posar de manifest, amb total encert, la fiscal del cas, Marta Durántez.